La revelació que un exmilitar i empresari israelià estava darrere el ciberatac que la Generalitat va patir durant el 9-N, va sorprendre tothom perquè l’empresa des d’on va orquestrar-se el cop treballa per a serveis d’intel·ligència oferint campanyes de desinformació a governs, candidats i empreses, de manera que algú va haver de contractar els seus serveis. Alguns representants polítics, com ara el president a l’exili Carles Puigdemont, ja tenen clar qui hi ha darrere la contractació de l’empresa perquè fes caure els serveis informàtics just quan se celebrava la consulta independentista; altres, com el president Mas, reclamen una investigació exhaustiva. El Govern de la Generalitat, per la seva banda, estudia a escala jurídica quines accions emprendre perquè aquests fets no quedin impunes, segons ha explicat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.
Vilagrà ha subratllat que l’atac és una “acció il·lícita i una intromissió il·legítima als sistemes d’informació de la Generalitat” i que hauria pogut “comprometre infraestructures o serveis de primer ordre de la Generalitat”; el ciberatac, que va durar 3 dies, va col·lapsar diverses pàgines web de la Generalitat, algunes vinculades a la consulta, però d’altres imprescindibles, com el web del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Per tot plegat, l’executiu de Pere Aragonès estudia emprendre accions legals contra Tal Hanan, l’empresari israelià que treballa pels serveis d’intel·ligència i organismes de seguretat governamentals internacional i que s’ha atribuït el ciberatac. El Govern també estudia “què o qui hi pot haver darrere de l’atac”. Per ara, però, l’executiu de Pere Aragonès no s’ha posat en contacte amb el govern espanyol per abordar aquesta qüestió.