La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha apuntat aquest dijous que malgrat la lectura que en fan alguns mitjans, la delegació de competències d’immigració a la Generalitat fruit de l’acord entre el PSOE i Junts no implica fer del català un requisit per a l’obtenció de permisos. “La llengua no és un requisit per denegar un permís, expulsar una persona o prohibir l’entrada al nostre país”, ha afirmat, i “a aquesta delegació de competències se li aplicarà la normativa vigent en matèria lingüística”. El marc, ha dit, és la Llei d’estrangeria, on “el coneixement de la llengua no és un requisit”, tot i que “cal ser molt conscients que la llengua és una palanca importantíssima per a la inclusió en una societat”.
Segons Saiz, “el marc normatiu està absolutament clar”, i “les normes estan per a complir-les”. “Tenim un marc jurídic, i cadascú té les seves competències”, ha afirmat en una entrevista a Onda Cero.
Preguntada sobre si estaria d’acord amb un recurs de l’Estat davant el Tribunal Constitucional en el cas que el Parlament de Catalunya aprovés una legislació que exigeixi el coneixement del català, Saiz no s’ha volgut pronunciar.
“Això ho deixaria als advocats de l’Estat que són els que coneixen perfectament les competències i la normativa vigent en cadascun dels territoris” ha dit.
En tot cas, Saiz ha afirmat que cal no comprar “el marc de Vox, que demonitza les llengües cooficials i ens vol portar a temps foscos del dictador en què parlar eusquera, català o gallec estava prohibit”. “Les llengües son riquesa. Mai resten, sempre sumen”.
Davant les crítiques d’algunes formacions, la ministra ha convidat la ciutadania a “llegir amb tranquil·litat l’exposició de motius” de la llei, que parla d’un nou contracte social per protegir els immigrants davant la vulneració dels seus drets.
Aquesta, ha dit, és una llei que “garanteix la protecció dels drets humans”. També ha recordat que la col·laboració entre policies “és una prova que l’Estat funciona”.
En aquest marc, ha apuntat que cal veure en clau positiva el fet que una comunitat autònoma faci “un pas endavant” amb la gestió de les competències en immigració, una matèria “complexa” que suposa “una responsabilitat”. “Que una administració local o autonòmica s’impliqui en aquesta responsabilitat facilitarà la vida de les persones”, ha sentenciat.
També ha recordat l’aportació de la immigració a l’economia i la societat davant les “mentides i desinformacions” que diuen que les persones estrangeres col·lapsen els serveis socials.
De moment, la delegació de competències topa amb el ‘no’ de Podem, que paral·lelament reclama que el Congrés aprovi una iniciativa legislativa popular (ILP) per a la regularització de d’immigrants.
Segons la ministra, és “absolutament positiu” que la ILP “existeixi i es discuteixi” al Congrés. “Soc optimista, i les forces progressistes ens posarem d’acord”, ha dit abans de recordar que la reforma del reglament d’estrangeria que prepara el seu executiu ja suposarà la regularització de prop de 900.00 persones en tres anys.
