S’estanca l’oficialitat del català, el gallec i l’euskera a la Unió Europea. Després que els 27 estats membres decidissin ajornar la votació sobre el reconeixement de les tres llengües per la manca d’unanimitat entre ells, el govern espanyol descarta ara per ara portar novament la petició a la pròxima reunió del Consell General d’Afers Exteriors de la UE, prevista pel 24 de juny. La qüestió de l’oficialitat no figura a l’agenda provisional que el dimecres van pactar els ambaixadors dels 27 països. La reunió del 24 de juny serà l’última sota la presidència de Polònia, país que sí que està obert a tornar a debatre l’oficialitat de les llengües a debat; en cas que Espanya canviés d’opinió, encara tindria temps d’incloure-la a l’ordre del dia.
Tanmateix, debatre de nou l’oficialitat no està entre les prioritats de l’Estat espanyol. El principal motiu per deixar la qüestió de l’oficialitat fora de l’agenda és que el govern espanyol, per a sorpresa de ningú, no ha fet els deures, i no ha tingut prou temps per a negociar i convèncer els països dubtosos i reticents a l’hora d’oficialitzar el català, el gallec i l’euskera. Així, països com Alemanya, Itàlia, Finlàndia, Croàcia, Suècia i Àustria encara mostren dubtes, tot i que el govern espanyol assegura que negocia i treballa la qüestió des de fa mesos. L’executiu, però, no es planteja tornar a debatre la proposta fins a tenir garantida la unanimitat dels 27 estats.
L’oficialitat del català a la Unió Europea és una demanda històrica de Catalunya i especialment de l’independentisme català, i semblava que havia de ser realitat a partir del 2023, quan el PSOE va comprometre’s a assolir aquest reconeixement pel català a canvi que Junts donés suport a la presidència del Congrés de Francina Armengol, i posteriorment a la presidència de Pedro Sánchez. Tanmateix, els mesos han anat passant, i l’oficialitat s’ha estancat en un debat etern que només resulta en el govern espanyol assegurant que continuarà “negociant” la qüestió.
