El govern espanyol ha responsabilitzat aquest dimarts el PP del bloqueig en l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la UE. A l’arribada a la reunió de ministres d’Afers Europeus en la qual l’executiu espanyol exposarà arguments polítics i legals per a l’oficialitat de les tres llengües, el secretari d’estat per a la UE, Fernando Sampedro, ha dit que el fet que el PP rebutgi donar suport a aquesta iniciativa fa que països governats per populars no li donin suport. Davant “resistències polítiques” d’alguns socis, el secretari d’estat per a la UE ha defensat que l’executiu espanyol no abandonarà la petició d’oficialitat i ha dit que reivindicarà davant els socis europeus que “respon a la identitat nacional d’Espanya”.
El secretari d’estat per a la UE ha assegurat que el govern espanyol enviarà més documents a les capitals en cas que sigui necessari, després del memoràndum que els va fer arribar abans de la trobada amb arguments legals i polítics per a l’oficialitat de les tres llengües. Sampedro ha defensat que el text “demostra que és una proposta sòlida i legítima” i que la petició respon a la “identitat nacional” i “cultura” d’Espanya. “El missatge que enviem és que Espanya no abandonarà la reivindicació”, ha dit.
Segons ha indicat Sampedro, hi ha una “comprensió” per part dels socis europeus sobre els arguments aportats per l’executiu espanyol, però hi ha “resistències polítiques” per part dels governs populars. En aquest sentit, ha apuntat que el suport del PP a la proposta “facilitaria” la seva aprovació perquè governs populars també li donarien suport. La petició d’oficialitat necessita la unanimitat dels 27 per tirar endavant.
El memoràndum del govern espanyol
Abans de la reunió, el govern espanyol va fer arribar a les capitals un memoràndum que se centra en arguments legals i polítics per a l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera. El document defensa que és “perfectament viable” tenir legislacions autonòmiques i locals que s’adopten en llengües cooficials “encara que no siguin les llengües pròpies de la Constitució” i que no cal que siguin “llengües dels tractats” per ser reconegudes com a oficials a la UE.
El memoràndum recorda que la UE ha de “respectar la identitat nacional dels estats membre” i que, en el cas d’Espanya, això inclou “la diversitat lingüística”. “El català, el basc i el gallec són llengües cooficials amb profundes arrels històries, un gran nombre de parlants i un lloc en la nostra Constitució”. En aquest sentit, l’executiu espanyol afirma que les autoritats públiques tenen l’obligació de “protegir els drets lingüístics” dels seus ciutadans i que això “s’estén a totes les esferes, també a l’europea”.
Amb la petició del govern espanyol per incloure la qüestió en aquesta reunió, l’oficialitat de les tres llengües està per primer cop en l’agenda dels ministres europeus sota presidència belga del Consell de la UE. La qüestió va estar en l’agenda de totes les reunions en presidència espanyola, però havia caigut des que Bèlgica havia pres el relleu al capdavant de la institució, principalment per la manca d’avenços en els informes demanats pels socis comunitaris sobre l’impacte legal, polític i econòmic de l’oficialitat.
