El govern espanyol, a través del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, ha emès una resolució en què “declara il·legal i il·legítim” el tribunal que va jutjar l’activista anarquista Salvador Puig Antich, i “il·legítima i nul·la la condemna” a mort del 1974. La resolució, que porta data del 30 de gener del 2025, rubrica un procés obert la tardor passada, quan el ministre Ángel Víctor Torres va lliurar a la família Puig Antich un títol en què es declarava Salvador “víctima de persecució i violència política”. El document expedit aquest gener i reproduït per ‘El Punt Avui’, concreta l’abast d’aquella primera declaració i especifica la nul·litat del consell de guerra i la sentència que se’n va derivar.
L’escrit té una part introductòria en què explica que Puig Antich va formar part del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) i va “patir persecució per raons polítiques i ideològiques durant la dictadura franquista”. En ser detingut el 25 de setembre del 1973, es va produir un tiroteig que li va causar lesions a la cara i en una espatlla, de les quals va haver de ser operat. El text relata que Salvador va ingressar a la presó Model de Barcelona, va ser jutjat en un consell de guerra, condemnat a mort i executat pel mètode del garrot vil el 2 de març del 1974.
El text diu que Puig Antich “té el dret al reconeixement i a obtenir la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva”.
A la part dispositiva del document, i en aplicació d’allò que està previst en la llei de memòria democràtica, es disposa que “es declara il·legal i il·legítim el tribunal que va jutjar Salvador Puig Antich, així com els jurats i altres òrgans penals i administratius que, a partir del cop d’estat de 1936 s’haguessin constituït per imposar-li, per motius polítics, ideològics, de consciència o creença religiosa, condemnes o sancions de caràcter personal”. En un segon punt, “es declara igualment il·legítima i nul·la la condemna, sanció o resolució dictada contra Salvador Puig Antich”. Per tot això, el ministre expedeix la “declaració de reconeixement i reparació personal”.
El document no fa referència a la mort del policia Francisco Anguas a causa dels trets rebuts en el tiroteig, no especifica el delicte de terrorisme pel qual va ser condemnat Puig Antich, ni tampoc entra en les irregularitats que es van cometre en el procés judicial.
La resolució és fruit d’un escrit que la família Puig Antich va adreçar al ministeri després que a la tardor se’ls lliurés el primer document de reparació. Va ser un títol ple d’irregularitats tant en la forma com en el fons. Per un costat, se citava la causa judicial de manera errònia, fent referència al sumari 106/73 quan calia escriure-hi 106-IV-73, i, per l’altre, no hi havia la data en què s’havia expedit.
A més, tot i que en aquell primer document es donava a Salvador la consideració de víctima de persecució política, i es feia referència a la llei de memòria democràtica que declara nuls els judicis conseqüència d’aquelles pràctiques, en cap cas es decretava de manera clara i explícita la nul·litat del consell de guerra a Puig Antich.
L’escrit de la família al ministeri va anar en la línia de demanar una esmena al títol que era erroni i incomplet i un aclariment sobre la necessitat que els fos expedit un document en què s’especifiqués la nul·litat, com ara ha succeït. En l’escrit enviat al seu dia al ministeri es recordava que en els casos dels expedients de nul·litat dels processos a Lluís Companys i a José Luis Sánchez-Bravo Solla, membre del FRAP, sí que s’havia dictat una resolució motivada i de contingut inequívoc.
El ministeri ja va corregir, en un primer moment, el títol escrivint correctament la numeració de la causa i posant data al document, i ara ha completat el procediment donant curs a aquesta resolució motivada. Amb aquest escrit, la mateixa institució del govern d’Espanya que l’1 de març del 1974 va donar per bona la condemna a mort i va activar l’execució de Puig Antich fa esmena i declara la nul·litat de tot el procés.
La reparació a Puig Antich es produeix en l’àmbit moral, personal i familiar i en cap cas dona peu a instar una reclamació patrimonial. En l’àmbit jurídic, la resolució del ministre ha de ser adjuntada ara a l’expedient del procés judicial.
