El govern espanyol ha començat a defensar públicament una possible reforma del delicte de malversació, després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, posés sobre la taula la qüestió el passat dimarts, 6 de desembre, en una conversa informal després de l’acte institucional del dia de la Constitució. Les ministres del PSOE Margarita Robles i Pilar Alegría, en entrevistes separades, han volgut fer valdre la possible reforma, defensant que es continua mantenint l’objectiu d'”europeïtzar” el Codi Penal espanyol, sense que això suposi un pas enrere en la persecució de la corrupció.
La ministra de Defensa Margarita Robles, durant una entrevista amb Telecinco, ha deixat clar que la reforma no suposarà fer passos enrere en la lluita contra la corrupció. Robles assegura que el seu govern no donarà suport “en cap cas” a cap esmena que “afavoreixi l’enriquiment amb fons públics”: “L’enriquiment propi o de tercers no s’acceptarà en cap cas”, ha afirmat. La titular de Defensa també ha volgut defensar la suposada “aposta per la convivència a Catalunya” que està fent el govern espanyol, presumint que ara “tothom veu que la situació a Catalunya és diferent” de la que hi havia durant el mandat del PP. Paral·lelament, en una entrevista a TVE, la ministra d’Educació, Pilar Alegría, ha afirmat que el seu govern estudiarà a fons les esmenes que puguin presentar els grups, reiterant que “no hi haurà ni un pas enrere en la lluita contra la corrupció”.
Ambdues ministres coincideixen a assenyalar que la reforma del delicte de malversació no suposarà un retrocés en la persecució de la corrupció, tant present a la política espanyola, destacant que l’objectiu seria aprofundir en “l’europeització” del Codi Penal, en la línia del que va es tramita per derogar la sedició.
El president Sánchez, per altra banda, va assegurar que la seva formació tindrà en compte les esmenes que puguin presentar els grups, especialment ERC, en aquesta direcció, i es va mostrar disposat a donar viabilitat a una reforma quirúrgica que, en tot cas, no suposarà un retrocés en la lluita contra la corrupció ni una rebaixa de penes per aquest delicte. Posteriorment, un membre de l’executiu espanyol explicava que l’objectiu era equiparar la formulació del delicte al que tenen països com França, Itàlia o Portugal, i posava com a exemple el cas d’un alcalde que gasta fons europeus per pagar nòmines endarrerides, fet que ara comportaria una condemna per malversació.
