L’oficialitat del català a la Unió Europea es decidirà en el ple que el Consell d’Afers Generals de la institució celebrarà el pròxim dimarts, 19 de setembre, tot i que el procés ja ha patit algunes traves, com ara els dubtes que ha exposat Suècia sobre la viabilitat legal i financera de fer oficial el català a la UE. Davant aquest escenari, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha afirmat que el Govern està fent “tot el possible” per “contribuir a superar tots els esculls” perquè la proposta per al reconeixement del català, l’euskera i el gallec com a llengües oficials de la Unió Europea (UE) no quedi bloquejada.
La consellera, en una roda de premsa celebrada aquest divendres, 15 de setembre, des d’una escola de Barcelona, ha explicat que mantenen contactes “de manera coordinada i discreta” per generar la “confiança necessària” per tirar-ho endavant. Serret ha visitat el centre educatiu l’Escola La Muntanyeta amb els cònsols de la UE de França, Alemanya, Bèlgica, Portugal i Hongria, tot i que no ha abordat aquesta qüestió amb ells.
Serret ha explicat que estan “explorant la capacitat relacional” al màxim perquè la proposta de l’oficialitat del català arribi “a bon port”, especialment en la reunió del dimarts que ve. “Reconèixer aquest dret i aquesta oficialitat és normal i és positiu, ha de poder ser”, ha sostingut la consellera.
La titular d’Acció Exterior ha assegurat que fer oficial la llengua catalana a la UE és “una oportunitat per reforçar el projecte europeu” i “donar resposta als drets sociolingüístics de 10 milions de catalanoparlants“, així com per apropar les institucions europees a la ciutadania. En aquesta línia, Serret ha insistit que seria un “pas positiu” la incorporació a la UE de les llengües que també tenen reconeixement oficial als seus estats, com és el cas del català, l’euskera i el gallec. A més, ha indicat que també es troben en aquesta situació el frisó (oficial a la província de Frísia, Països Baixos) i el feroès (illes Fèroe, Dinamarca).
Sobre els dubtes que va expressar l’estat de Suècia, Serret ha argumentat que hi ha cinc llengües oficials en estats de la UE que no ho són a nivell europeu i que reconèixer-les seria un “pas positiu” per “apropar el projecte” d’Europa als ciutadans.
