El nou executiu del PSC continua penjant-se la medalla de ser el Govern més espanyolista de la història. Després dels sospitosos nomenaments a familiars dels consellers i conselleres, així com d’històrics membres del partit, arriba la confirmació que el nou executiu no ha vingut per posar pau a Catalunya i “governar per a tots”, sinó per intentar acabar amb el moviment independentista i els seus líders. Prova d’això és el fet que el Govern del PSC dona per bo el nefast informe que els Mossos van enviar al Suprem amb relació a l’operatiu per a detenir Puigdemont, un informe plagat d’errors i d’acusacions de terrorisme contra entitats com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC); a la vegada, el nou Govern nega també el dret al president Carles Puigdemont a tenir un escorta i, conseqüentment, a garantir la seva seguretat.
La portaveu del Govern i consellera, Sílvia Paneque, ha comparegut aquest dimarts en roda de premsa. En ser preguntada per ‘LaRepública.cat’ sobre si l’executiu valida el nefast informe que la cúpula (ara destituïda) dels Mossos va enviar al Suprem, així com si està d’acord amb els expedients als tres agents acusats de col·laborar amb Puigdemont, la portaveu s’ha limitat a respondre que des del nou Govern “no discutirem els informes dels tècnics”. Tanmateix, els que van elaborar aquest informe, el director de la policia Pere Ferrer i el comissari en cap Eduard Sallent, han estat destituïts i substituïts per Josep Lluís Trapero i Miquel Esquius, respectivament.
Finalment, en ser preguntada per ‘LaRepública.cat’ sobre si l’executiu continuarà demanant un servei d’escorta per a Carles Puigdemont, al qual té dret legítim pel càrrec de 130è president que va ostentar, la portaveu del Govern socialista ha dit que “ens remetem a si els informes tècnics ho demanen”. No obstant això, el 2018, els serveis jurídics del Parlament ja van deixar clar que la llei sobre l’estatut dels expresidents constata que només se’ls pot negar un escorta si els mateixos presidents hi renuncien, o bé si el Parlament ho decideix per una majoria de dues terceres parts.
