El govern municipal de Barcelona ha aprovat aquest dijous la proposta de pressupost per al 2025, que arriba als 3.854 milions d’euros, 47,1 milions i un 1,2% més que el 2024, el més alt de la història. El tinent d’alcaldia d’Economia, Jordi Valls, ha desgranat set eixos bàsics del pressupost, com habitatge, transport públic, seguretat ciutadana o desigualtat, i 12 grans inversions, que sumen 836 milions d’euros, com el tramvia, la reforma de la Rambla, el cobriment de la Ronda de Dalt. Valls ha dit que seguiran conversant amb Comuns i ERC per tal d’arribar a un acord que en permeti l’aprovació, però ha dit que els comptes ja incorporen reivindicacions d’aquests grups.
Valls ha assegurat que l’Ajuntament de Barcelona prioritza en la seva proposta de pressupost pel 2025 l’habitatge, la promoció del transport públic i la lluita contra les desigualtats socials, amb polítiques de proximitat i de millora i dinamització econòmica als barris, i també les millores en seguretat i continuar desplegant les estratègies de diversificació econòmica i d’acció climàtica.
Amb aquests comptes Barcelona consolida una tendència creixent que, entre 2019 i 2025, ha permès que el pressupost s’hagi incrementat un 45% i que representa prop del 3,4% del PIB de la ciutat. De fet, aquest percentatge era més alt durant la pandèmia, però ara s’ha reduït tenint en compte que la ciutat viu un bon moment econòmic, ha dit Valls. També ha explicat que aquest percentatge sobre el PIB, tot i ser important, obliga el consistori a negociar amb el sector privat si vol tirar endavant certs projectes de futur.
A la inversió pròpia de l’Ajuntament, de 726,1milions d’euros, se li sumen 43,5 MEUR corresponents a les actuacions que directament es faran des de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) i altres 62,3 MEUR que s’invertiran a través de BSM i 4,5 milions d’altres entitats.
Per la banda dels ingressos, destaca que tot i veure reduïda l’aportació dels fons europeus Next Generation en 50 milions, el balanç d’ingressos no financers acaba creixent gràcies a l’increment de la bestreta de la PIE, a l’aplicació del recàrrec de l’impost turístic i a la proposta d’ordenances fiscals.
Pel que fa a les despeses, la despesa corrent creix entorn el 3% i supera els 3.000 milions d’euros. Respecte a l’increment de transferències corrents, aquest correspon principalment a la consolidació de transferències cap a serveis socials (40 MEUR) i l’ATM (50 MEUR).
Set prioritats polítiques
El pressupost del 2025 permet continuar desenvolupant els quatre grans plans impulsats pel govern municipal: el Pla Viure, el Pla Endreça, el Pla de Barris i el Pla Clima. Així es consolidaran les línies estratègiques desenvolupades durant l’últim any, incrementant la política social i avançant en habitatge, seguretat, transport públic i qualitat de l’espai públic.
D’una banda, l’aposta i la promoció del transport públic, repetint despesa rècord en mobilitat, pressupostant la connexió del tramvia per la Diagonal i mantenint les bonificacions per als títols de transport, així com la millora del Bicing. El pressupost preveu destinar-hi més de 256 milions. La licitació de les obres del Tram fins a Francesc Macià serà única, però les obres es faran en dues fases. La primera, fins al Passeig de Gràcia es preveu acabar en aquest mandat. “És el pressupost del tramvia”, ha dit Valls.
En segon lloc, per contribuir a pal·liar l’actual dificultat per accedir a un habitatge, es promourà la construcció i ampliació del parc públic amb diverses fórmules, incloses la compra i la rehabilitació, sobretot a la Sagrera i la Marina. El pressupost del 2025 preveu una despesa global a la ciutat que supera els 200 milions, i també preveu la reserva de sòl.
En tercer i quart lloc, el pressupost busca combatre les desigualtats arribant novament a despeses rècord en polítiques socials, i fent una aposta clara per les polítiques de proximitat, amb inversions als barris, ja sigui en manteniment i neteja o amb el pressupost propi dels districtes. Es preveu una despesa de més de 900 milions en polítiques socials, educatives i d’accés a la cultura i els esports, i una despesa de 363,6 milions en polítiques de proximitat.
El pressupost busca ser també una eina a favor de l’economia de la ciutat, que contribueixi a la promoció del comerç, les pimes, el talent i la reindustrialització i que ajudi, en definitiva, a diversificar l’economia de la ciutat per fer-la més forta i resilient. El pressupost destina més de 135,3 milions a l’estratègia de diversificació econòmica.
Pel que fa a la seguretat, que és un altre dels eixos prioritaris, es preveu una despesa de quasi 422 milions, mentre que l’estratègia d’acció climàtica superarà els 100 milions per al pla Clima Escola, la gestió dels espais verds i de les aigües freàtiques i pluvials.
Inversions
A nivell d’inversions, i més enllà de les que faran altres entitats del grup Ajuntament, dins del pressupost estrictament municipal 2025 s’han previst grans transformacions ja iniciades i d’altres projectes destacats amb una inversió de 726,1 milions. El 31,5% de les inversions seran per a espai públic, el 25,7% per a equipaments, el 9,4% per a mobilitat, el 5,3 per a sistemes informàtics i el 3,7% per a habitatge.
El 2025 tenen dotació assignada alguns projectes que es desenvoluparan al llarg del mandat, com el Tramvia (114 milions més 214 de la Generalitat); la reforma de la Rambla, amb 44 milions en tot el projecte; la cobertura de la Ronda de Dalt, amb 31 milions en tot el mandat; la Fira de Montjuïc, amb 30 milions en tot el mandat; la transformació de la Meridiana, amb 24,2 milions en tot el mandat; o la renovació del túnel de la Rovira, amb 18 milions, entre altres.
Pel que fa a equipaments, en l’àmbit cultural i científic, destaca la rehabilitació del teatre Arnau, del Borsí, del museu Marés, del Castell dels Tres Dragons o de les biblioteques Xavier Benguerel i Illa Q. Pel que fa a equipaments socials i comunitaris, l’edifici Cooperativista s.XX, l’antic cinema Pere IV, el Centre de Serveis Socials de la Sagrada Família o el Casal de Gent Gran Torre Garcini.
En l’àmbit esportiu destaquen les inversions en el nou poliesportiu de la Model, el CEM La Marina, el Pavelló Illa, CEM La Sagrera i Espronceda. En seguretat, la nova comissaria de la Guàrdia Urbana de Sarrià o el CECOR Tres Xemeneies, al Paral·lel, que acollirà tots els serveis d’emergències, són equipaments amb notables inversions previstes.
El dipòsit d’aigües pluvials de la Rambla Prim rebrà 50 milions d’euros, el Pla Endreça, 31, la Ciutadella del Coneixement, 26 milions en tot el mandat, i la reserva de sòl a la Sagrera per a habitatge, 50 milions més.
Contenció del dèficit i negociacions
En l’elaboració dels comptes per al 2025 el govern ha aplicat l’objectiu estratègic de garantir el rigor i la solvència de l’Ajuntament de Barcelona, que han reconegut sostingudament les diferents agències de ràting. Per això s’ha fixat com a objectiu no fer dèficit, un major estalvi brut, destinant 18,4% dels ingressos corrents a inversions. L’endeutament es manté estable i se situa per sota del 30% dels ingressos corrents. El pagament a proveïdors continua sent inferior als 30 dies de màxim que marca la llei i se situa entorn dels 21 dies.
Bona part dels ingressos, 1.829 milions, procediran de transferències corrents d’altres administracions, i 1.179 milions vindran dels impostos directes, sobretot l’IBI. La partida d’ingressos que més creixerà percentualment són els impostos indirectes. Pel que fa a les despeses, 1.603 milions són transferències corrents a administracions i veïns, 726 milions seran per a inversions, 809 milions seran per a despeses en béns corrents i serveis i 547 milions seran per a despeses del personal municipal.
Per a Valls, el pressupost és “ambiciós, social, progressista i transformador físicament i de model econòmic”. Per això, diu que inclou diverses de les propostes d’ERC i els Comuns, amb qui han fet més de 30 reunions des de l’estiu. Ha agraït les converses amb els dos grups, però s’ha mostrat més proper als republicans, ja que l’exigència dels Comuns de mantenir la reserva del 30% del sòl per a habitatge públic, Valls considera que és una exigència fora del debat pressupostari. Així, ha dit que l’actual proposta ja incorpora peticions dels Comuns com les bonificacions al transport públic, la connexió del tramvia o millores al Bicing. “Un pressupost és una transacció, tothom ha de renunciar, no hi poden haver només exigències, i els temes clau s’han incorporat”, ha dit.
D’ERC ha dit que diverses propostes seves, com la del ‘hub’ audiovisual en català, es podrien incorporar properament en les converses que mantindran els tres grups.
En aquest sentit, ha dit que no sap com reaccionaran republicans i Comuns a la proposta, però ha dit que el govern municipal no renunciarà a governar, amb pressupost o sense, prioritzant els grups progressistes, però sense tancar la porta a cap altre grup en altres qüestions.
La presentació de la proposta arriba enmig de les negociacions dels darrers mesos amb l’oposició tant en relació amb les ordenances fiscals, ara ja aprovades, com en relació el pressupost. Diumenge passat l’alcalde ja va advertir que no allargaria el debat sobre els comptes, bé sigui aprovant un nou pressupost o bé sigui prorrogant el del 2024. Amb tot, Collboni també va afirmar el mateix dia que esperava que s’assolís un acord “en les properes setmanes” amb Comuns i republicans, els dos grups que van permetre l’aprovació de les ordenances fiscals del 2025 el mes passat.
El pressupost del 2025 és el segon al qual s’enfronta el govern actual des que Collboni va ser investit alcalde. L’executiu podria incloure el punt en l’ordre del dia de la Comissió d’Economia prevista per a dimecres vinent. Si és així, en aquesta comissió es podria votar la tramitació del pressupost, el pas previ a negociar-lo i votar-ne l’aprovació al plenari. Amb tot, si els suports a la tramitació no estiguessin garantits, el govern podria retirar el punt de l’ordre del dia per evitar que es tombi la tramitació. Els grups poden fer també reserva de vot.
En les darreres setmanes, els Comuns han fixat diverses condicions de cara al pressupost. La “indispensable” té a veure amb “garantir els 18.000 habitatges amb la reserva del 30%”. És a dir, mantenir la mesura que obliga noves promocions d’habitatge a reservar-ne un 30% per a habitatge protegit.
Per la seva banda, ERC va detallar aquest dimecres un paquet de mesures que fixen com a condicions per tramitar els comptes. La principal també té a veure amb habitatge. En concret, els republicans demanen destinar 200 milions d’euros del pressupost a aquesta partida.
En cas que el govern de Collboni no aconsegueixi un acord que reuneixi prou suports per aprovar el pressupost s’optaria per la pròrroga del pressupost del 2024, de prop de 3.800 milions d’euros. La proposta del 2024 era, de fet una proposta de pressupost rècord, ja que suposava 211 milions d’euros més disponibles i un augment del 5,9% respecte 2023 (quan els comptes eren de 3.600 milions).
Això sí, l’executiu socialista no va aconseguir els suports necessaris i va haver d’optar per la via de la qüestió de confiança per tirar-lo endavant. L’alcalde va optar per aquest mecanisme per tenir els comptes aprovats al maig després que el ple ordinari tombés el pressupost perquè el PSC i ERC es van quedar sols donant suport als comptes.
