El regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, dona per fet que la Prefectura de policia de la Via Laietana serà un equipament de memòria. Així ho assegura en una entrevista a l’ACN en la qual admet que ara mateix sembla que el Gobierno “no hi està gaire disposat, però ho estarà”. Segons el regidor, la llei de memòria històrica vigent diu que els espais que han tingut a veure amb la repressió s’han de convertir en equipaments de memòria. A més, està convençut que en les files socialistes “hi ha qui vol que hi hagi aquesta transformació”. D’altra banda, anuncia que durant aquest any faran un mapatge de tot “l’entramat repressiu” de la ciutat, més enllà del número 43 de la Via Laietana.
Tot i les darreres negatives del ministeri, Rabassa respon un ‘no’ rotund quan se li pregunta si s’ha de donar per descartat el projecte. “La Prefectura va ser l’epicentre de la repressió política a la ciutat de Barcelona, té un valor a nivell memorial molt important per la ciutat i pel país i atenent a la llei de memòria històrica vigent ha d’acabar sent un equipament de memòria”, assenyala. El regidor reitera que “segur” que ho acabarà sent i recorda que està passant arreu d’Europa i Llatinoamèrica.
“Fissures” en l’opinió dels socialistes
Conscient que falta “convèncer l’Estat”, apunta a “interessos polítics” que interfereixen en fer possible la transformació i assegura que s’ha dirigit directament al ministre de l’Interior, de qui no ha rebut resposta. En tot cas, remarca, l’opinió d’oposar-se al trasllat de la comissaria no és “sòlida i unívoca” i recorda que el 2017, en l’anterior legislatura, el PSOE va votar al Congrés a favor d’una proposició no de llei (PNL) d’ERC que reclamava convertir l’edifici en un espai de memòria.
D’altra banda, el PSC també va votar a favor d’una proposta republicana a l’Ajuntament a finals del 2019, si bé l’octubre del 2021 es va abstenir en una proposició similar, també registrada per ERC. Per tant, conclou, hi ha “fissures” i per això aposta per dotar de contingut el projecte de transformació. El seu grup, Barcelona en Comú, ha votat a favor de la conversió en més d’una ocasió quan la qüestió s’ha abordat al consistori.
De la queixa a la proposta
L’estratègia municipal, suggereix, passa de la queixa i la reivindicació a la proposta. “Ens hem reunit amb entitats memorials, hem explicat què és el que volem i ja sabem què és el que hi hauríem de fer”, comenta. Entre les possibilitats que recull la proposta de l’Ajuntament hi ha crear-hi un espai de difusió, de reparació per als represaliats, un petit espai museïtzat, un espai en què es parli de la repressió política i la tortura. “Sabem el que volem”, apunta.
En paral·lel, tota la corporació municipal treballa per poder veure de quina manera es pot declarar l’edifici de la prefectura com a bé cultural d’interès local (BCIL), una proposta que de fet es va aprovar en comissió a l’Ajuntament de Barcelona.
“Per respecte a les persones represaliades, per respecte a les entitats de memòria, això ha de ser un equipament i és el que serà”, assegura en diverses ocasions durant l’entrevista a l’ACN. A més, el regidor destaca en positiu que la Generalitat també hi està d’acord i per això només cal convèncer el govern espanyol. “Com més arguments tinguem i més vestim un projecte en positiu més capacitat d’acció tindrem davant del Ministeri”, assenyala.
Mapa de “l’entramat repressiu”
Més enllà del futur del número 43 de Via Laietana, el responsable de Memòria Democràtica anuncia que l’Ajuntament de Barcelona farà durant aquest any un mapatge de tot “l’entramat repressiu” de la ciutat. Ho farà buscant comissaries de barri, llocs de tortura i espais que conformaven “tot l’univers de la repressió d’estat”. Segons defensa, la impunitat del franquisme ha de ser una de les línies de treball constant amb aquest mapatge.
D’altra banda, el consistori també mapificarà el passat esclavista i colonial de Barcelona. “És un dels projectes que pot ser més interessant perquè nosaltres mateixos ens enfrontem al nostre passat i a partir d’aquí ens plantegem com ens hi volem relacionar”, apunta. Com a exemple d’aquesta línia de treball menciona la retirada de l’estàtua d’Antonio López, tot i que admet que l’estàtua de Colom ja és “més complexa”.
