El Govern descarta comprometre’s a aturar el Hard Rock, perquè insisteix que no està a les seves mans. Així ho ha afirmat la portaveu, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa d’aquest dimarts a Palau, posterior al Consell Executiu, i just després que acabés una nova reunió entre els equips negociadors del Govern i En Comú Podem. La seva líder, Jéssica Albiach, havia demanat al matí un “compromís” que el Hard Rock no tira endavant, fet que Plaja ha respost que “és impossible”: “El Govern no té marge per aturar una tramitació en marxa”. La portaveu també ha avisat que la negociació entra ja “en temps de descompte”. I ha apuntat que Albiach també té “canals i palanques” a Catalunya i Madrid per forçar els socialistes a renunciar al Hard Rock.
“Si demanen impossibles, l’acord és impossible”. Així s’ha expressat Plaja durant la roda de premsa d’avui, centrada gairebé exclusivament en els pressupostos. El Govern manté que les negociacions encara són “vives” tot i admetre que “cada vegada hi ha menys temps”. Els comuns -i la resta de grups- poden retirar l’esmena a la totalitat fins just abans de la votació, prevista per a demà al migdia al Parlament.
La portaveu ha subratllat que l’executiu continua estenent la mà al grup d’Albiach “fins l’últim moment”. De fet, ha assegurat que ja hi ha un “acord gairebé total” amb En Comú Podem sobre els pressupostos, encallats només pel projecte del Hard Rock.
Plaja ha afegit que l’entesa és pràcticament plena, si bé els comnus estan “enrocats” perquè el Govern digui públicament que aturarà el macro-casino: “I això és impossible”. La portaveu de l’executiu de Pere Aragonès ha recordat que es tracta d’un projecte “ja en marxa” i que no se’n pot aturar la tramitació, ni tampoc forçar els funcionaris perquè en facin un informe en contra: “Seria prevaricar”.
Plaja ha endurit el to contra el grup parlamentari dels comuns, i ha advertit que seran ells els “responsables” que la ciutadania de Catalunya no disposi d’uns “pressupostos boníssims” per al país. Encara sobre el Hard Rock, la portaveu ha recordat que Albiach també té “canals i palanques” per forçar el PSC, a Catalunya i a Madrid, perquè deixin caure el macro-casino.
“Si ella volgués i realment té la voluntat que Catalunya gaudeixi dels diners dels pressupostos, pot fer-ho. Ella té també les eines”, ha insistit Plaja sobre el marge d’Albiach. El problema, però, és precisament si els comuns tenen o no l’interès d’aprovar els comptes: “Sembla que realment tenen la voluntat no d’aprovar-los sinó de desgastar el Govern”, ha criticat la portaveu.
Així mateix, Plaja ha asseverat que a la ciutadania li “costarà molt d’entendre” que els comuns tombin els pressupostos, perquè qui en sortirà perjudicat no serà l’executiu sinó “la majoria social que [els comuns] diuen que defensen i representen”. “Estan marejant la perdiu”, ha conclòs.
Tots els escenaris oberts
Sense uns nous pressupostos per al 2024, a Palau no es descarta cap escenari. Ja fa dies que l’executiu avisa que, si els comuns tomben els comptes, “hi haurà conseqüències”, i tot apunta que ERC podria negar-se a aprovar els pressupostos de l’Estat.
Així mateix, entre les files dels republicans -a Palau i a Calàbria- també augmenta el debat sobre què fer a Catalunya. D’una banda, el Govern pot mantenir la pròrroga pressupostària i intentar negociar partides concretes per ampliar els comptes del 2023, tot i que amb poc marge. Però, alhora, cada vegada hi ha més veus que estudien l’escenari d’un avançament electoral a Catalunya.
L’última esmena a la totalitat aprovada
El Parlament podria tornar a viure un episodi com el del juny del 2016 tot i que en un context i amb protagonistes molt diferents. Fa gairebé 8 anys, la CUP no va permetre la tramitació dels pressupostos de JxSí amb Carles Puigdemont de president de la Generalitat i Oriol Junqueras de vicepresident i conseller d’Economia.
Va ser la primera vegada des de la restauració de la democràcia, el 1980, que els comptes no superaven les esmenes a la totalitat. Així ho va decidir el consell polític de la CUP amb un resultat ajustat tot i tenir un pacte d’estabilitat parlamentari. Va ser quan els anticapitalistes van afirmar que el pacte polític no s’havia trencat sinó que havia “mutat”. Tot plegat en un context molt marcat pel procés.
La cambra catalana es va esperar gairebé un any més per aprovar uns nous pressupostos. Va ser el març del 2017, només set mesos abans de l’1-O. Llavors dos diputats anticapitalistes van votar a favor i la resta s’hi van abstenir per permetre l’aprovació d’uns comptes que incloïen una partida per al referèndum.
