El Consell Executiu del Govern d’aquest dimarts ha aprovat ampliar un 157% la ZEPA (Zona d’Especial Protecció de les Aus) del delta del Llobregat, eixamplar la LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i desplegar un paquet de mesures per reforçar la protecció d’aquesta àrea del Baix Llobregat. Dos anys després de presentar la primera proposta d’ampliació de la ZEPA, el Govern ha acordat passar del prop de mil hectàrees protegides que hi havia fins ara a preservar-ne 2.407. Amb el nou dibuix, creu que “s’augmenta l’exigència i la necessitat de complir condicions” davant una nova ampliació de l’aeroport, si bé admet que l’Estat podria sobreposar-se per motius d’interès general i aleshores hauria d’aplicar compensacions protegint nous terrenys.
Eixamplar l’espai preservat era una de les exigències fetes per la Comissió Europea a través de la Carta d’Emplaçament que va enviar el 2021. Arran d’una denúncia de DEPANA del 2003, fa més de tres anys la CE enviava un requeriment judicial a la Generalitat i l’estat espanyol en què els retreia la manca de mesures per protegir el delta del Llobregat després dels efectes de l’última ampliació de l’aeroport del Prat i del port de Barcelona.
Fruit d’aquell requeriment, el Govern es va comprometre a redefinir la ZEPA i la LIC a tot l’entorn metropolità del riu i la desembocadura, mentre que l’Estat delimitava la ZEPA marítima i començava a enderrocar els aparcaments de l’aeroport construïts en ple entorn natural.
Dos anys després que la consellera Teresa Jordà presentés la proposta del Govern per ampliar les zones de protecció, aquest dimarts el Consell Executiu ha donat llum verda al dibuix final. En el cas de la ZEPA, passa de les 935 hectàrees que tenia fins ara a abraçar una àrea de 2.407,12 ha, dins els termes municipals del Prat, Viladecans, Sant Boi, Gavà, Santa Coloma de Cervelló, l’Hospitalet, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Castelldefels i Barcelona.
En el cas de la LIC, la zona protegida passa a denominar-se Aiguamolls del Delta i creix del miler d’hectàrees preservades fins ara per ocupar una extensió de 1.556,66 ha. Des del Govern destaquen que ara queda protegit més del 56% de l’hàbitat de les depressions humides interdunars, el 47% de les dunes movents del cordó litoral i el 13% de les dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre.
Entren al nou dibuix de la ZEPA i la LIC el tram del riu Llobregat des del pont de l’N-340 fins la desembocadura, l’Illa, la bassa de desguàs del canal de l’aviació, la zona central del parc litoral del Prat, la platja del Prat, la Roberta, la colònia militar de l’aeroport, la pineda de les Filipines, l’ampliació de Can Sabadell, l’ampliació del Remolar, la Murtra i la Murtrassa, la pineda de Gavà i l’Olla del Rei.
Mesures addicionals
A part de refer les àrees protegides, el Govern ha destacat un paquet de mesures acordades “per plantejar un nou model de gestió que no sigui només diverses línies marcades en un mapa”. “Volem assegurar l’activitat agrícola i conservar la biodiversitat amb models sumatoris a través d’una gestió integral, deixant de banda el model del ciment”, afegeixen des d’Acció Climàtica.
En aquest sentit, l’executiu es proposa començar abans que acabi l’any la redacció i tramitació del Pla de protecció de medi natural i del paisatge de l’espai Delta del Llobregat, un document històricament reclamat pels agents social i polítics locals. La intenció de l’executiu és obrir un procés participatiu “que reculli una reflexió global del futur de tot el delta”.
Al mateix temps, el Govern aposta per crear un model de governança compartit entre la Generalitat, el món local, agrari, ambiental i comunitari. Per exemple, planteja la possibilitat que la Generalitat pugui adquirir terrenys que ara estan en desús per destinar-los a cultius, bé sigui amb licitacions o bé amb pagament de serveis ambientals per a la producció d’aliments.
Una altra de les mesures plantejades a l’acord d’aquest dimarts és impulsar els ajuts públics i les inversions perquè els productors agraris del delta del Llobregat puguin modernitzar les infraestructures per optimitzar la producció, en paral·lel a un treball que afavoreixi la recuperació de la biodiversitat i la millora de la qualitat de les masses d’aigua.
Per últim, el Govern es marca fins a finals del 2025 per aprovar una cartografia dels espais agraris d’interès situats dins l’àmbit ZEPA per incorporar-los al mapa de sòls de Catalunya i reforçar-ne la preservació a través del Pla territorial sectorial específic del Parc Agrari del Baix Llobregat. Al mateix temps, es vol revisar el Pla de gestió i desenvolupament del mateix parc per actualitzar-lo a les activitats i condicions ambientals d’avui en dia.
“Més exigència” si es vol ampliar l’aeroport
Pel que fa a la influència que poden tenir les noves ZEPA i LIC davant un projecte d’ampliació de l’aeorport, fonts del Govern apunten que ara “creix l’exigència i la necessitat de complir determinades condicions” si es volen tocar aquests espais. En aquest sentit, les mateixes fonts recorden que la Comissió Europea “ja va dir que abans de plantejar qualsevol nova ampliació calia complir amb la Carta d’Emplaçament del 2021”, i sostenen que “la proposta acordada ara va més enllà del que demanaven les institucions europees”.
Des de l’executiu admeten que l’estat espanyol podria passar per damunt de la preservació si presenta una proposta d’ampliació que argumenti una necessitat d’interès general i que vagi acompanyada d’un paquet de mesures compensatòries amb nous espais protegits. A parer de les fonts del Govern consultades, però, el nou dibuix “blinda el model actual del delta i de l’aeroport”.
En relació al fet que el Govern hagi acordat la nova preservació del delta del Llobregat en un moment en què es troba en funcions, fonts d’Acció Climàtica justifiquen la dilació pel diàleg obert amb tots els agents “per tancar una entesa que vagi més enllà de traçar unes línies”. Asseguren que l’acord de Govern “té vigència plena” i que si es configurés un nou executiu sense ERC que discrepés del model definit, aquest hauria d’aprovar tirar-ho enrere.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha dit en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu que l’objectiu principal de la ZEPA és protegir les aus i el delta del Llobregat, no pas limitar el creixement de l’aeroport, però ha admès que l’ampliació de la ZEPA “condiciona” el futur de l’aeroport perquè són “vasos comunicants” i farà créixer les exigències mediambientals. Segons ella, la proposta aprovada és “coherent” amb l’aposta de l’executiu d’ERC de “modernitzar” l’aeroport, “proposta diametralment oposada a la del govern espanyol”, que vol ampliar-lo allargant la tercera pista a l’estany de la Ricarda, cosa que n’afectaria unes 47 hectàrees. “És una zona que ha de ser absolutament mimada i cuidada per part de les administracions”, ha reblat.
Si el govern espanyol “decideix tirar pel dret” tindrà elements per fer-ho, ha reconegut, com la declaració del projecte d’ampliació d’interès estratègic. No obstant, li sorprendria que l’executiu espanyol ho fes unilateralment sense escoltar els interessos de l’administració catalana i “en contra de l’opinió majoritària de la ciutadania”. “Costaria d’entendre i hauria d’iniciar els procediments legals per canviar-ho”, ha dit.
Proposta dialogada
Després que el procés per concretar la protecció del delta del Llobregat hagi durat dos anys, el Govern recalca que ha volgut donar compliment jurídic i tècnic a la Carta d’Emplaçament d’Europa i alhora respondre al màxim a les peticions dels agents de tot l’entorn de l’espai natural.
Així, ressalta que ha mantingut un “diàleg constant” amb els sindicats Unió de Pagesos i JARC, i amb entitats com Ecologistes de Catalunya, SEO/Birdlife i la Xarxa per a la Conservació de la Natura. “Des de l’inici s’ha estat buscant una proposta integral, entenent que el procés no era fàcil i que calia trobar l’encaix per gestionar coordinadament els espais protegits i els espais no protegits”, apunten, tot admetent que “potser el dibuix de les línies finals de protecció pot generar friccions”, especialmenta amb els Ajuntaments. Amb tot, insisteixen que el paquet de mesures que acompanya les noves ZEPA i LIC “poden generar consens” amb tots els agents del territori.
El Govern recorda que, de no ampliar les àrees de protecció, s’exposava a sancions administratives, al veto davant subvencions europees o a responsabilitats judicials. Confien que amb l’acord d’aquest dimarts el procés de la Carta d’Emplaçament del 2021 “quedarà quasi del tot resolt” pel que fa a la responsabilitat de la Generalitat, que acabaria del tot quan s’aprovi el Pla Especial de Protecció. En paral·lel, l’estat espanyol haurà de culminar la restitució dels espais naturals de Viladecans on AENA va construir diversos aparcaments que ja estan en procés d’enderroc.
Plaja ha admès el retard en l’aprovació d’aquesta ampliació i ho ha atribuït al diàleg i als tràmits administratius, tècnics i jurídics, a les nombroses al·legacions i al disseny del full de ruta per a la futura gestió “quirúrgica” de l’espai. Preguntada pels periodistes, ha admès que la proposta no s’ha consensuat amb els agents econòmics, sinó estricament amb els ambientals i agrícoles.
