La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha acusat el Tribunal Suprem de “retorçar” la llei d’amnistia per evitar aplicar-la als dirigents independentistes condemnats o perseguits pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017. En roda de premsa aquest dimarts, Plaja ha deplorat que hi hagi magistrats que “de forma desacomplexada” menystinguin Congrés dels Diputats i pretenguin “alliçonar el poder legislatiu”. “Se sabia que alguns jutges intentarien obstaculitzar l’amnistia, però no deixa de ser vergonyós”, ha afegit.
Ha recordat que es tracta d'”una llei aprovada que s’ha d’aplicar en la seva totalitat” tant en els casos que afecten la “causa general contra l’independentisme”, ha dit, com “en altres derivades”. “Agradi més o menys”, ha insistit després que un jutjat de Barcelona hagi amnistiat 46 policies nacionals investigats per agredir votants de l’1-O. Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ja han anunciat que recorreran aquesta decisió judicial”.
Plaja ha defensat que l’amnistia s’acabarà aplicant “per molt que intentin torpedinar-la” i ha acusat l’alta magistratura de creure que “estan per sobre de tot i que poden saltar-se les lleis”. En veu un “exemple claríssim” que el Suprem hagi deixat fora de l’àmbit d’aplicació de la llei l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, al·legant que van cometre malversació i que això no és amnistiable.
La Generalitat pren part en 55 causes
El Govern ha informat aquest mateix dimarts que els serveis jurídics de la Generalitat han participat en 55 procediments judicials susceptibles de ser amnistiats. Concretament, Plaja ha detallat que els advocats pretenen instar a fer efectiva la llei en tots aquests casos i que en 11 en porten la iniciativa. Així, han reclamat o ho faran properament que s’apliquin totes les conseqüències de l’amnistia, incloent-hi l’eliminació d’eventuals antecedents.
Aquest moviment inclou donar suport a l’amnistia en casos en què la Generalitat és part acusatòria, com per exemple en el cas d’agents policials investigats. En cas que les defenses dels policies –ja siguin Mossos d’Esquadra o altres cossos– sol·licitin l’amnistia, els advocats del Govern s’hi posicionaran a favor o bé no s’hi oposaran.
