El Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’ha reunit aquest divendres a Madrid amb el fiscal superior de Catalunya, els responsables del ministeri públic de les quatre províncies catalanes i els sis cap d’àrea. Segons fonts coneixedores de la cita, la trobada té per objectiu parlar de com coordinar l’aplicació de la llei d’amnistia aprovada dijous al territori. Des de la Fiscalia apunten que a la reunió no s’intercanviaran esborranys de documents ni elements similars. “Són reunions per coordinar l’actuació de la fiscalia a tots els ordres jurisdiccionals i a totes les instàncies”, agreguen. Ahir, el fiscal general es va reunir amb altres organismes com el Tribunal Suprem i el Constitucional.
Amb la llei d’amnistia ja aprovada i pendent de ser ratificada pel rei i publicada al BOE, el Fiscal General s’ha reunit també amb l’Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes. Ambdós organismes tenen obertes causes relacionades amb el procés que es veuen afectades de ple pel redactat de la llei. Les reunions s’han produït a porta tancada a la seu de la fiscalia, on aquest matí s’han aplegat alguns mitjans de comunicació pendents de l’arribada dels fiscals.
La reunió de García Ortiz amb la cúpula fiscal de l’Estat arribar en un moment en el qual l’aprovació de l’amnistia als encausats del procés obre una sèrie de possibilitats jurídiques incertes per la manca de precedents d’una iniciativa d’aquesta mena. Segons explica a l’ACN l’advocat Ramon Setó -que defensa alguns exdirigents investigats al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona- hi ha tràmits previsibles, però altres que no ho són tant i que dependran de cada jutjat. Ell i altres lletrats preveuen que bona part dels jutges presentin qüestions a tribunals superiors.
El camí de l’aplicació
Segons Setó, les defenses de tots els potencials amnistiables haurien de demanar al jutjat o tribunal corresponent que se’ls apliqui la llei abans de dos mesos. Davant de la petició, els magistrats tenen diverses opcions, algunes d’elles compatibles entre si, però poden variar-ne l’ordre cronològic. Així, els jutjats haurien de traslladar la petició de les defenses a les acusacions, sigui la fiscalia, acusació particular, com en el cas de policies lesionats, o acusació popular, com algunes entitats o Vox.
Abans de traslladar la petició a les acusacions, paral·lelament o després, els jutges podrien al·legar que tenen dubtes sobre l’aplicació de la llei i, per tant, podrien presentar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) o una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El TC pot trigar alguns mesos a respondre, però ningú descarta que pugui trigar més, tot recordant que el PP ja ha anunciat que presentarà un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei.
Pel que fa al TJUE, pot trigar més d’un any. L’afectació que aquests recursos al TC o al TJUE tinguin sobre la llei són diferents, segons el tipus de causa i el moment processal en el qual es trobin. En els casos que estan en plena instrucció, la situació pot variar força. Alguns juristes opinen que es podrien continuar practicant diligències durant l’estudi per part del TC i del TJUE de l’amnistia, sempre que no afectés alguna mesura cautelar.
En alguns casos, però, els magistrats podrien no tenir cap dubte que l’amnistia no es pot aplicar, com és el cas del delicte de malversació a Carles Puigdemont per l’1-O al Tribunal Suprem o les investigacions per terrorisme com les de l”Operació Judes’ i ‘Tsunami Democràtic’. En aquests casos, les mesures cautelars podrien continuar vigents, com seria una ordre de detenció contra Puigdemont pel ‘cas Tsunami’.
Si el cas està pendent de judici, Setó creu que això paralitzaria el senyalament, que no es duria a terme fins que se sàpiga si l’amnistia és aplicable o no. Si finalment no s’aplica, se celebraria el judici d’aquí a bastants mesos, com podria ser el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó al TSJC. Si l’amnistia és aplicable, el judici no s’arribaria a celebrar. Si el cas ja estat jutjat, però la sentència encara es pot recórrer, el tribunal pot deixar la causa congelada fins que hi hagi resolució definitiva del TC o el TJUE.
Finalment, si la causa ja té sentència ferma, la condemna podria continuar vigent, tot i que les defenses poden demanar que cautelarment es deixi d’aplicar la pena mentre s’estudien els recursos. En tot cas, tots els experts van amb peus de plom a l’hora de vaticinar terminis i recorreguts jurídics concrets, ja que no es tracta de causes judicials ordinàries.
L’amnistia ja és ordenament jurídic
En la mateixa línia s’han expressat també entitats com l’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV). El seu portaveu, Sergio Oliva, admetia ahir, poc després de convalidar-se la llei al Congrés, que l’amnistia “ja forma part” de l’ordenament jurídic de l’Estat. “Els jutges podran aplicar directament la llei d’amnistia o bé plantejar qüestions d’inconstitucionalitat o bé plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, detallava.
Tot i això, aquesta organització veu elements d’inseguretat jurídica com falta de “claredat, precisió i la taxabilitat” sobre els delictes amnistiables. Aquest fet, admeten, pot complicar la seva aplicació als jutjats. “El text és pervers perquè cerca traslladar al Poder Judicial la decisió i la determinació de quines conductes són amnistiables amb una narrativa intencionadament confusa, ambigua i que serà susceptible de variades interpretacions, totes potencialment vàlides”, conclouen.
