La fiscalia demostra una vegada més que està al costat de l’espanyolisme en el segon judici als membres de la Mesa del Parlament, el qual es repeteix després que, malgrat les condemnes ja imposades, el Tribunal Superior reprovés per falta d’imparcialitat el president del tribunal, Jesús María Barrientos, i el magistrat Carlos Ramos. El fiscal, Pedro Ariche, que en la sessió d’aquest dijous, 16 de març, ha presentat el seu informe final, assegura que els membres de la Mesa jutjats (Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó) eren plenament conscients que desobeïen els requeriments del Tribunal Constitucional quan admetien a tràmit iniciatives parlamentàries contràries al mandat del tribunal. A més, també ha negat que el judici al TSJC per desobediència sigui contra la inviolabilitat parlamentària, tal com sostenen els exmembres de la Mesa.
Ariche manifesta en el seu informe final que la desobediència dels exmembres de la Mesa va ser “oberta”, i que els acusats no poden al·legar estar emparats per la doctrina anterior del TC, ja que aquesta no era “pètria”. A la vegada, sosté que els avisos del tribunal eren “clars, precisos i concrets”, així com les conseqüències que incomplir-les suposaven. “Eren plenament conscients que sobrepassaven completament els límits, per la qual cosa la seva actuació no pot emparar-se en la inviolabilitat parlamentària o la llibertat d’expressió”, ha reblat.
El fiscal està convençut que els acusats tenien un “pla” per aprovar lleis “obertament inconstitucionals” com les de ‘desconnexió’, i van fer una “interpretació esbiaixada” del reglament parlamentari, el qual “no pot estar per sobre de les lleis, l’Estatut, la llei orgànica del TC o la Constitució, segons ha recordat.
Ariche sosté que abans del debat de política general del 2016 ja s’havia parlat de referèndum i, per tant, la Mesa sabia que no se’n podia tornar a parlar; a la vegada, també ha dit que tothom sabia que els pressupostos del 2017 contemplaven una partida pel referèndum. S’ha referit amb més duresa al ple del 6 i 7 de setembre, quan van aprovar-se les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica: “Sap greu dir-ho, però la Mesa va perdre la naturalesa d’òrgan imparcial i va actuar al servei de la voluntat i els interessos del poder executiu, va deixar de ser un òrgan representatiu de tots els parlamentaris i només ho va ser dels parlamentaris que defensaven els interessos del Govern i la ruptura amb l’Estat”.
“Hi va haver desobediència oberta, dol, voluntat, eren plenament conscients”, ha reblat, afegint que els acusats van practicar una “negativa reiterada” a la petició d’informes jurídics feta pels membres no sobiranistes de la Mesa i fins i tot van “desatendre” les advertències dels serveis jurídics propis.
L’advocada de l’Estat, per a sorpresa de ningú, ha reiterat els arguments del fiscal, i l’advocat de Vox, que és l’acusació popular, ha fet el mateix. Tots dos han negat que hi hagi hagut dilacions indegudes.
El fiscal, a més a més, ha negat que la Mesa no pogués entrar a valorar el contingut de les iniciatives parlamentàries, ja que el TC ja havia dit anteriorment que es podia fer, encara que fos excepcional. De fet, ha dit que “no existia cap doctrina pètria del TC sobre la funció de la Mesa”. “No és una raresa ni una ocurrència del TC”, ha reafirmat, segons ha recollit l’ACN. També ha restat validesa als arguments dels lletrats de la cambra a l’hora de defensar el Parlament davant del TC, ja que ho havien de fer en la seva defensa i com a representants legals de la institució.
