Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, ha recorregut l’absolució de l’ex número dos de la Policia Nacional Eugenio Pino en el cas conegut com del pendrive ‘fantasma’, que contenia informació de la família Pujol, en considerar que ha quedat provada la comissió d’un delicte de revelació de secrets en lliurar aquesta informació a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) sabent que el seu origen era il·lícit.
Així ho exposa la defensa de Pujol en el recurs d’apel·lació, al que ha tingut accés Europa Press, presentat contra la sentència de la Secció 23 de l’Audiència Provincial de Madrid, que va acordar l’absolució del que va ser Director Adjunt Operatiu (DAO) de la Policia i de l’inspector en cap Bonifacio Díez Sevillano, que van ser jutjats el passat mes de juny.
Els magistrats van retreure “l’obscurantisme” de la conducta de Pino, però van considerar que no va cometre cap delicte perquè va actuar emparat pel compliment del deure de perseguir el delicte, fet que la defensa del fill de l’expresident català no comparteix.
Els fets provats acrediten la comissió de delicte
Segons explica en el seu recurs, que només impugna l’absolució de l’ex DAO, els fets provats de la sentència, així com algunes de les afirmacions contingudes als fonaments jurídics, demostren que ha comès un delicte de revelació de secrets perquè, tot i tenint coneixement de “l’origen delictiu” de la memòria USB, va decidir cedir la informació a “un tercer”, estenent, per tant, la “lesió a la intimitat” de Pujol Ferrusola que s’havia comès prèviament.
La sentència de l’Audiència de Madrid assenyala que es desconeix qui va accedir a la totalitat de la “vida informàtica” de Jordi Pujol Ferrusola i en quina data, com i a través de qui li va arribar el pendrive a Pino.
No obstant això, afirma que va quedar acreditat que al març de 2015 el comissari jubilat, “tot i sabent que no provenia d’una intervenció amb autorització judicial”, va decidir lliurar-lo al cap de la Udef, que actuava com a policia judicial en les diligències obertes per l’Audiència Nacional per investigar l’origen del patrimoni de la família Pujol.
Per això, el primogènit de Jordi Pujol i Marta Ferruola sol·licita que es dicti una nova sentència contra Pino i que se’l condemni a dos anys i mig de presó en entendre que no existia un deure de perseguir el delicte i de denúncia, tal com justifica la sentència l’absolució.
Ni urgència ni necessitat de lliurar la informació
Segons diu la defensa, l’entrega del pendrive “no obeïa a cap raó d’urgència ni necessitat” de posar en coneixement a la policia judicial d’aquesta nova informació perquè el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ja “es trobava des de feia diversos anys investigant Pujol Ferrusola.
Així mateix, assenyala que la informació del pendrive va haver de ser destruïda, ja que qualsevol “prova il·lícitament obtinguda és nul·la, inaprofitable” i “ni pot ni ha de transmetre’s, ni cedir-se a un tercer, sigui intramurs o extramurs al cos policial”.
Per això, demana que es modifiqui la sentència perquè, en la seva opinió, “habilita espais de preocupant impunitat” perquè els cossos policials facin ús d’aquest tipus de proves il·lícites. “L’Estat de Dret només investiga amb l’eina de la legalitat i no amb objectes intoxicats per provenir del delicte”, destaca el recurs, al mateix temps que subratlla que l’acció del policia no és “il·limitada”.
“Ni jutges, ni fiscals, ni funcionaris de Policia estan habilitats per incomplir la legalitat vigent amb lesió dels drets dels ciutadans, encara que puguin adornar la seva conducta amb la voluntat de promoure l’èxit d’una investigació”, conclou.
