La figura dels jutges de pau també està amenaçada pel Gobierno amb l’aprovació imminent d’una nova llei que els substituirà per unes oficines municipals de les quals només se’n podran fer càrrec funcionaris de carrera que hagin aprovat oposicions.
El Govern de la Generalitat, encapçalat per la titular de Justícia, Lourdes Ciuró, ha fet un seguit de trobades amb representants de la justícia de pau arreu del territori, culminant el divendres 17 de juny a Reus, amb diferents jutges de pau de tot el Camp de Tarragona.
També ha signat un document conjunt amb el Consell de l’Advocacia Catalana i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona —on es defensa el manteniment d’aquesta figura— i també ha buscat suports amb els partits polítics amb representació a Madrid.
La consellera i el departament de Justícia han defensat plenament la figura d’aquests jutges, assegurant que són necessaris, ja que fan entre el 15 i el 18% de la feina dels jutjats, i alertant que si se’n prescindeix, el col·lapse dins els jutjats es farà encara més gran. És per això que consideren que la nova llei espanyola d’eficiència organitzativa va “en contra de la justícia de proximitat”. De fet, aquest dilluns 20 de juny ja va finalitzar el termini per presentar esmenes a la norma.
El següent pas és plantar-se davant el Congreso per presentar-hi les esmenes i Justícia s’ha assegurat de trobar el màxim consens entre els jutges de pau catalans, els col·legis d’advocats i els partits polítics per anar “amb una veu coral” a Madrid. La consellera ha tornat a posar en relleu la importància d’aquesta figura, que molts cops aconsegueix “que no s’hagi d’arribar als jutjats”.
Actualment, tal com remarca la Generalitat, a Catalunya hi ha 898 jutges de pau, pràcticament a la totalitat dels 947 municipis catalans. Si el Gobierno arriba a fer efectiva la llei, l’actual sistema de justícia a Catalunya podria canviar radicalment.
