La sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat les condemnes de 25 anys i 20 anys de presó imposades a Rosa Peral i Albert López per l’assassinat d’un altre policia, parella sentimental de Peral el 2 de maig del 2017, l’anomenat crim de la Guàrdia Urbana. La sala desestima els recursos interposats pels dos condemnats contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que al seu torn va confirmar la que va dictar l’Audiència de Barcelona. A Peral se li va imposar una pena més alta perquè també hi havia l’agreujant de parentesc.
El Suprem avala el relat de fets provats que recull que els dos condemnats van idear un pla per matar la víctima, que vivia amb Peral. Confirma que el 2 de maig del 2017, de matinada, tots dos van matar-lo de forma violenta a casa seva a Vilanova i la Geltrú. Després van utilitzar el telèfon mòbil de la víctima per fingir que continuava vivint i van portar l’aparell a prop del domicili de l’exmarit de Peral, amb qui ella mantenia una relació molt conflictiva, per involucrar-lo en el crim. Els dos agents de la Guàrdia Urbana van introduir el cos al maleter del cotxe de la víctima i el van cremar al pantà de Foix.
La sala constata que determinar les circumstàncies exactes en què es va produir la mort és difícil per les “versions contradictòries dels dos acusats, que s’atribueixen recíprocament l’execució material”, i també per l’estat en què es va trobar el cadàver, pràcticament calcinat. En tot cas, conclou que hi ha extrems que no admeten objecció, com ara que la mort es va produir a l’interior del domicili de Peral i no com a conseqüència del foc.
El tribunal avala l’aplicació de la traïdoria domèstica amb l’agreujant de parentesc en el cas de Peral, que en el seu recurs sostenia que eren incompatibles. Remarca que la relació entre la víctima i l’agent era anàloga a la matrimonial i que ell tenia “desactivades les alertes respecte a un eventual atac contra la seva vida, més encara quan en el pis de dalt dormien dos menors”. Afegeix que els dos condemnats van aprofitar per actuar en un moment en què la vulnerabilitat de la víctima era més gran, ja que van esperar que estigués adormit o descansant.
A més, el tribunal subratlla que les dues persones condemnades estan habituades a afrontar situacions de confrontació física per la seva feina.
