Lluís Puig compareixerà aquest dijous al matí al Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les per la petició d’extradició d’Espanya. La fiscalia belga va recórrer la denegació de l’euroordre de la Cambra del Consell a l’agost. Aquest tribunal de primera instància es va negar a acceptar l’euroordre contra Puig perquè considera que el Tribunal Suprem no és competent en el seu cas. En la vista d’aquest dijous s’espera que les parts exposin les seves al·legacions. Fonts de la defensa asseguren que en aquests últims mesos hi ha hagut un “llarg intercanvi d’escrits” i no descarten una segona vista.
En tot cas, tenint en compte que encara hi ha un tercer recurs possible davant el Tribunal de Cassació, no s’espera que Bèlgica adopti una decisió final sobre l’extradició de Puig almenys fins al 2021.
Rebuig en primera instància
La Cambra del Consell va rebutjar a l’agost la tercera euroordre contra l’exconseller Lluís Puig al·legant que el Tribunal Suprem no és l’òrgan “competent” per demanar la seva extradició a l’estat espanyol. El magistrat belga es va basar en la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU que considerava incompetent el Suprem en el cas de l’1-O.
En línia amb el que defensa la fiscalia espanyola, el ministeri públic belga va recórrer davant el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les perquè discrepa sobre la qüestió de la competència, especialment pel fet que el tribunal de primera instància entrés a valorar si el Suprem era o no competent. Fonts de la defensa de Puig afirmen que, de moment, no han proposat preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea al respecte. De fet, sempre han argumentat que la decisió marc sobre les euroordres ja estableix que el jutge receptor ha d’analitzar si el tribunal emissor és el competent per demanar l’extradició. A més, sostenen que ser jutjat per un tribunal competent és un dret fonamental que la justícia belga ha de tenir en compte en un procés d’extradició.
Ara bé, les mateixes fonts no descarten que sigui el mateix Tribunal d’Apel·lació qui vulgui plantejar una pregunta prejudicial al TJUE per aclarir aquest requisit en disputa.
