Cilevics ha realitzat l’informe durant un any i mig durant el qual ha visitat Madrid i Barcelona. La resolució anomenada ‘Els polítics haurien de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?’ també parla sobre la situació a Turquia. La resolució reconeix que Espanya “és una democràcia viva” on “la mera expressió de visions independentistes no dona peu a una persecució penal”. També respecta “la independència dels tribunals espanyols” a l’hora de resoldre els recursos pendents. “Tot i això, diversos polítics catalans han estat acusats i condemnats a llargues penes de presó per delictes de sedició i, entre d’altres, per declaracions fetes durant l’exercici dels seus mandats polítics, en suport del referèndum inconstitucional (…) i per cridar a la participació en les protestes massives entorn aquest acte”, diu el text, que no indica explícitament que els condemnats de l’1-O siguin presos polítics. Tampoc que no ho siguin. La resolució només recorda que es consideren presos polítics “els polítics detinguts per haver fet declaracions en l’exercici dels seus mandats polítics que respectin els límits de llibertat d’expressió”.
“No es protegeixen els discursos d’odi que tolerin la violència contra persones o grups per motius de raça, origen, religió o opinions polítiques, així com les crides al derrocament violent de les institucions democràtiques”, puntualitza l’informe. L’informe celebra que a Espanya hi hagi “un debat intens” sobre els delictes de rebel·lió i sedició. Destaquen que hi ha “dubtes” sobre la seva aplicació per a casos de “protestes pacífiques”. “Això ha requerit interpretacions innovadores, com la noció de “violència sense violència” desenvolupada per la fiscalia, segons la qual el gran nombre de manifestants exercien coacció psicològica sobre els agents de policia que els estaven enfrontant, i d’un significat molt ampli donat al terme “insurrecció tumultuosa”, apunta el text.
