El Comitè sobre Minories Nacionals del Consell d’Europa (CoE) lamenta l’aplicació “restrictiva” del Conveni de Minories Nacionals a Espanya, que deixa fora catalans, bascos i gallecs. A l’Estat només la comunitat gitana està coberta pel conveni. “Si s’apliqués a més grups, podria ajudar a gestionar els reptes de la diversitat lingüística i cultural de les diferents regions”, defensa en declaracions a l’ACN la presidenta en funcions del Comitè, Marie Hagsgard. Si bé representants catalans, bascos i gallecs han expressat interès pel conveni, Hagsgard admet que en la darrera missió a Espanya el 2019 no van poder tenir contacte amb cap d’ells. “Les autoritats espanyoles no han dialogat amb els grups que han expressat interès pel conveni”, diu.
Per exemple, Hagsgard remarca que Portugal només reconeix els gitanos com a minoria nacional, però que en la darrera visita del Comitè el govern portuguès va convidar grups interessats en la cobertura del conveni.
“Sempre animem els estats a posar-se en contacte amb aquells grups que expressen interès i a mantenir un diàleg sobre com voldrien ser protegits”, insisteix. Hagsgard també lamenta que les autoritats espanyoles no hagin fet “esforços per donar a conèixer el conveni”..
En l’últim informe del Comitè de Minories Nacionals sobre la situació a Espanya, reiteren “la importància dels drets de les minories, tant si les persones interessades són oficialment reconegudes o no en l’ordenament jurídic espanyol com a membres de les minories nacionals”.
Bones pràctiques a Catalunya
Hagsgard destaca diverses “bones pràctiques” que es fan a Catalunya respecte a la comunitat gitana. Per exemple, celebra que a les escoles catalanes expliquin la història del poble gitano perquè reconèixer les “contribucions de les minories” és “una base pel diàleg sobre els problemes actuals” que afronten. També remarca la creació d’una figura de contacte pels gitanos als Mossos per “construir confiança”.
El Conveni sobre Minories Nacionals
La Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals va ser adoptada pel Consell d’Europa el 1994 i va entrar en vigor l’1 de febrer de 1998 amb l’objectiu de garantir certs drets a les minories en relació amb l’accés als mitjans de comunicació, les llengües minoritàries, l’educació o la participació en la vida pública i política.
El Conveni no compta amb una definició de “minoria nacional” per manca de consens entre els estats membre del CoE. Per tant, cada país té marge d’apreciació per decidir quins grups han de ser objecte del Conveni al seu territori. Això sí, aquesta decisió s’ha de basar en criteris relacionats amb la seva identitat, com la religió, la llengua, les tradicions i el patrimoni cultural.
