El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts els indults parcials per a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Joaquim Forn, que han passat gairebé quatre anys a presó. El president espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar aquest dilluns a l’acte del Liceu que aquest és un “primer pas” per a la reconciliació de la societat catalana i de Catalunya amb la resta de l’Estat. El Tribunal Suprem dictarà les excarceracions tan bon punt tingui confirmació oficial del Gobierno. Previsiblement tots hauran pogut abandonar definitivament la presó abans de Sant Joan.
L’executiu ha aprovat els indults en un Consell de Ministres que ha començat a les 9.30h del matí i que precedeix la compareixença del president espanyol a La Moncloa. Paral·lelament el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, oferirà un briefing per explicar el contingut dels decrets.
El Tribunal Suprem dictarà les excarceracions tan bon punt tingui confirmació oficial del govern espanyol de la concessió dels indults, segons expliquen fonts jurídiques. Les mateixes fonts apunten que la comunicació formal dels indults no ha de ser necessàriament a través del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) sinó que podria arribar per una altra via oficial abans que es publiqui el decret d’indult al BOE.
Paral·lelament, la Zarzuela preveu que el rei Felip VI signi els decrets aquest mateix dimarts perquè apareguin publicats al al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) dimecres.
Els indults justifiquen la decisió per la “utilitat pública”. També recullen un seguiment del comportament dels presos i fan una argumentació jurídica que recorda que és una potestat del govern espanyol i que la llei no exigeix penediment. A més, donen resposta al Tribunal Suprem, que al seu informe va acusar el govern espanyol de fer un “autoindult” per assegurar la seva majoria parlamentària.
Als escrits el govern espanyol defensa que els indults van més enllà de ser una mesura de gràcia que afecta a la situació penitenciària dels presos i serviran per restablir “la convivència a Catalunya”. Cada decret té una extensió d’aproximadament 30 pàgines i suposarà un indult parcial que contempla la part de les penes que els queda per complir.
Els indults afecten els nou líders pel procés que van ser condemnats a penes de presó. No els que ja han extingit les seves condemnes per desobediència: Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. Tampoc afecten els líders del procés que es troben a l’estranger; Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira, i Anna Gabriel.
Aquest dilluns a la tarda la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, es va reunir amb el secretaris i subsecretaris d’Estat per analitzar els documents. L’executiu basa els indults en el concepte de la ‘utilitat pública’, un dels tres supòsits que –juntament amb els de ‘justícia’ i ‘equitat’- contempla la Llei d’indults de 1870.
Després d’anunciar la decisió al Liceu, Sánchez compareixerà aquest dimarts des de La Moncloa per explicar la mesura a l’opinió pública espanyola. El president espanyol també compareixerà a petició pròpia al Congrés dels Diputats el dia 30 de juny.
Sánchez feia tres setmanes (des del 25 de maig) que havia anunciat que adoptaria la decisió pensant en els valors de la “concòrdia”, i no la “revenja”. La carta d’Oriol Junqueras del 7 de maig apuntant que la via unilateral no és “desitjable” li va aplanar el terreny davant els crítics.
L’acord arriba després que Sánchez hagi anat aconseguint adhesions. Primer dels barons del PSOE crítics, que van acabar avalant els indults com una via de solució. Després de la patronal i de l’Església catalana, i finalment el president de la CEOE, Antonio Garamendi, els va beneir “si serveixen per normalitzar” la situació.
S’hi va sumar el resultat de la manifestació de Colón de diumenge de la setmana passada, on les tres dretes, PP, Vox i Cs, van acudir dividides i que finalment va rebre aproximadament 25.000 persones, menys assistents que la que va tenir lloc el 2019.
Vox ha anunciat la seva intenció de recórrer els indults al Tribunal Suprem, malgrat que els juristes no es posen d’acord sobre la capacitat de la ultradreta de recórrer ni tampoc sobre les possibilitats que el Suprem els revoqui.
