El Consell de Ministres aprova aquest dimarts els indults parcials per a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Joaquim Forn, que han passat gairebé quatre anys a presó. El president espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar aquest dilluns a l’acte del Liceu que aquest és un “primer pas” per a la reconciliació de la societat catalana i de Catalunya amb la resta de l’Estat. Els nou decrets eliminen les penes de presó tant pel delicte de sedició com de malversació, però mantenen les inhabilitacions. Previsiblement tots hauran pogut abandonar definitivament la presó per Sant Joan.
Aquest dilluns a la tarda la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, es va reunir amb el secretaris i subsecretaris d’Estat per analitzar els documents. Segons han apuntat diverses veus del govern espanyol, l’executiu basa els indults en el concepte de la ‘utilitat pública’, un dels tres supòsits que –juntament amb els de ‘justícia’ i ‘equitat’- contempla la Llei d’indults de 1870.
Després d’anunciar la decisió al Liceu, Sánchez podria comparèixer aquest dimarts a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres per explicar la mesura a l’opinió pública espanyola. El president espanyol també compareixerà a petició pròpia al Congrés dels Diputats el dia 30 de juny.
Els indults afecten els nou líders pel procés que van ser condemnats a penes de presó. No els que ja han extingit les seves condemnes per desobediència: Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. Tampoc afecten els líders del procés que es troben a l’estranger; Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira, i Anna Gabriel.
A la seva argumentació el govern espanyol defensa els indults van més enllà de ser una mesura de gràcia que afecta la situació penitenciària dels presos i serviran per restablir “la convivència a Catalunya”. Cada decret té una extensió d’aproximadament 30 pàgines i suposarà un indult parcial de la part de les penes que els queda per complir.
Els presos podran abandonar els centres penitenciaris un cop el rei Felip VI signi els decrets del govern espanyol, aquests apareguin publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i el Tribunal Suprem recalculi les penes i els apliqui. Fonts del Suprem han apuntat que no demoraran la decisió.
Sánchez feia tres setmanes (des del 25 de maig) que havia anunciat que adoptaria la decisió pensant en els valors de la “concòrdia”, i no la “revenja”. La carta d’Oriol Junqueras del 7 de maig apuntant que la via unilateral no és “desitjable” li va aplanar el terreny davant els crítics.
L’acord arriba després que Sánchez hagi anat aconseguint adhesions. Primer dels barons del PSOE crítics, que van acabar avalant els indults com una via de solució. Després de la patronal i de l’Església catalana, i finalment el president de la CEOE, Antonio Garamendi, els va beneir “si serveixen per normalitzar” la situació.
S’hi va sumar el resultat de la manifestació de Colón de diumenge de la setmana passada, on les tres dretes, PP, Vox i Cs, van acudir dividides i que finalment va rebre aproximadament 25.000 persones, menys assistents que la que va tenir lloc el 2019.
Vox ha anunciat la seva intenció de recórrer els indults al Tribunal Suprem, malgrat que els juristes no es posen d’acord sobre la capacitat de la ultradreta de recórrer ni tampoc sobre les possibilitats que el Suprem els revoqui.
El llarg recorregut de la concessió
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va ser qui va posar primer a debat públic la possibilitat dels indults als presos independentistes. Va ser el 13 de desembre del 2017, a 8 dies de les eleccions del 21-D que va guanyar Inés Arrimadas.
El desembre del 2019 l’advocat Rafel Jufresa va presentar la petició formal dels indults per a tots els condemnats del procés, i després s’hi van sumar les peticions d’UGT per a Dolors Bassa i dels expresidents del Parlament per a Carme Forcadell.
Pedro Sánchez ja havia manifestat la seva voluntat de “deixar enrere la deriva judicial” en diverses ocasions, però ho va fer explícit al discurs d’investidura del 4 de gener del 2020 on va ser reelegit com a president amb els vots d’ERC.
El govern espanyol va iniciar la tramitació dels expedients el setembre del 2020. El ministre Juan Carlos Campo ho va anunciar durant la sessió de control del Congrés dels Diputats i la dreta va obrir la campanya en contra de la mesura.
Els expedients d’indult requereixen l’informe preceptiu –però no vinculant- del Tribunal Suprem, el 26 de maig del 2021 va posicionar-se en contra d’aquesta possibilitat assegurant que no hi ha raons de “justícia, equitat i utilitat pública” que els justifiquessin.
El Suprem va anar més enllà per entrar en valoracions polítiques. Va afirmar que la concessió suposaria una mena “d’autoindult” pel fet que l’estabilitat del govern espanyol aquesta legislatura depèn dels vots d’ERC. Adduïa també que no hi ha hagut penediment.
Per contra, el govern espanyol ha considerat que els indults són una peça necessària per al “retrobament” i la recerca d’un encaix entre Catalunya i Espanya en el marc de la taula de diàleg que els presidents català i espanyol, Pere Aragonès i Pedro Sánchez, establiran a partir de la seva trobada a La Moncloa.
