La militància d’ERC no podrà ratificar al Congrés Nacional de la setmana que ve les conclusions de la ‘comissió de la veritat’. Així es desprèn de la resolució de la Comissió de Garanties, a la qual ha tingut accés l’ACN, després que dos militants presentessin una impugnació contra la creació de la comissió que dirigeix Joan Tardà. D’acord amb un altre document d”Aclariments’, Garanties avala que la ‘comissió de la veritat’ identifiqui persones. Però ho limita a explicar la feina de la investigació que, a més, avisa que “no té certa legitimitat”. La direcció d’Oriol Junqueras ja va explicar que l’òrgan de Tardà no podia sancionar sinó només redactar un dictamen, però volia que el plenari ratifiqués el document a la cita de Martorell.
El Consell Nacional d’ERC va aprovar, l’11 de gener, la creació de la ‘Comissió de les suposades estructures paral·leles als òrgans de govern’, l’anomenada ‘comissió de la veritat’. Aquest òrgan, que dirigeix Tardà -el conseller nacional més votat al novembre-, havia d’investigar el cas dels cartells contra els Maragall i la hipotètica estructura B, al marge de la investigació que ja està duent a terme la Comissió de Garanties.
15 dies després, el 26 de gener, dos militants d’ERC van presentar de forma telemàtica una impugnació de l’acord del Consell Nacional pel qual es creava la ‘comissió de la veritat’. Hi veien manca de legitimitat i vulneració de la normativa interna; incompetència del Consell Nacional per a la creació d’òrgans de control addicionals; criticava les “excessives” funcions atribuïdes a la comissió i advertien de “possibles vulneracions legals”; i alertaven d’un “risc de judici públic” i “falta de garanties processals”.
La Comissió de Garanties, reunida el 13 de febrer, va emetre una resolució, signada una setmana més tard per la seva presidenta, Patrícia Gomà. El document, al qual ha tingut accés l’ACN, conclou que no es pot definir la ‘comissió de la veritat’ com un òrgan de control, i que cap dels seus dictàmens no tindrà caràcter vinculant, ja que totes les propostes de millora hauran de ser “ratificades” per l’òrgan que estatutàriament correspongui.
A més, la resolució de Garanties subratlla que “en cap cas” la ‘comissió de la veritat’ instarà l’executiva d’ERC a “la incoació de cap expedient disciplinari”. Així, l’òrgan de Gomà defineix la comissió de Tardà com “un grup de treball polític”, perquè compta amb un objectiu polític “definit”, un caràcter “temporal”, una composició “diversa i especialitzada” i una autonomia “relativa”, ja que “no té potestat sancionadora” ni “la capacitat d’obligar cap afiliat a Esquerra a col·laborar amb ella”.
Sense “legitimitat ni presumpció de veracitat”
La resolució també recorda que el pla de treball del document de creació de la ‘comissió de la veritat’ indicava que el seu dictamen seria “ratificat” en el plenari del Congrés Nacional, que se celebra el cap de setmana del 15 i 16 de març a Martorell.
Aquí Garanties avisa que una ratificació del plenari d’aquest dictamen sobre fets concrets “estaria creant un relat de fets, que podria ser acusatori per algunes persones, que després seria difícilment discutible pels altres òrgans de control del partit”.
Així, Garanties “no considera ajustat a dret” que un grup de treball polític “amb una certa potestat investigadora” hagi de ratificar les conclusions al Congrés. I argumenta que això les dotaria d’una “certa legitimitat i presumpció de veracitat” que, com que no és cap òrgan de control, “no disposa”.
Tot i això, la Comissió de Garanties afirma que la ‘comissió de la veritat’ sí que té el dret i la legitimitat per a realitzar un “dictamen polític” que contingui un relat de fets polític i les recomanacions que consideri “oportunes”. “Aquest dictamen podrà ser exposat al plenari del Congrés Nacional, però no podrà ser ratificat”, insisteix Gomà a la resolució.
“Sense citar persones”
El document de Garanties reitera que la comissió de Tarda s’ha de cenyir a respondre els objectius de la seva investigació “sense citar a persones ni donar dades que puguin fer fàcilment identificable una persona o grups de persones”.
Aquí concreta que les potestats de la comissió es limiten a investigar si han o no existit les estructures paral·leles i determinar com s’han finançat, “sense determinar quins n’eren els responsables d’haver-les creat i gestionat”. “La determinació i possible sanció d’aquests responsables forma part dels òrgans de control del partit”, insisteix.
Finalment, la resolució insta l’executiva d’ERC a “retirar la ratificació del dictamen” que pugui emetre la ‘comissió de la veritat’ de l’ordre del dia del plenari del Congrés de Martorell.
“Aclariments”
Per altra banda, la Comissió de Garanties va emetre ahir, 5 de març, un nou document d'”aclariments”, al qual també ha tingut accés l’ACN. Va ser la ‘comissió de la veritat’ que, en ser coneixedora de la petició d’impugnació, va demanar a Garanties com calia actuar.
Als “aclariments”, Gomà especifica que l’òrgan de Tardà sí que “podrà identificar persones” però només per “explicar la feina realitzada”. Per exemple, podrà especificar qui ha estat citat a la comissió, qui ha comparegut i qui no.
Finalment, afegeix que, en aquells supòsits en què es detectin responsabilitats polítiques “degudament acreditades” a partir dels treballs fets per la comissió, serà conforme al marc normatiu intern del partit que, en el relat dels fets i les conclusions, “es faci referència als òrgans responsables del partit en relació amb aquestes responsabilitats polítiques”.
Per tant, el dictamen de la ‘comissió de la veritat’ -que es podrà exposar, però no votar al Congrés de Martorell- sí que podrà identificar òrgans col·legiats quan faci referència a les “responsabilitats polítiques”, però no podrà concretar noms ni càrrecs. Així, per exemple, pot assenyalar “la direcció d’ERC” però no cap càrrec ni nom concret.
Fonts de l’executiva republicana consultades per l’ACN subratllen que la ‘comissió de la veritat’ té l’objectiu de reconciliar el partit i no pas d’emetre cap judici paral·lel. A més, reiteren que l’òrgan de Tardà és “plural”, si bé també admeten que la proposta no haurà acabat funcionant com volien.
Tot i això, també remarquen que és “secundari” que el plenari no pugui votar les resolucions de la ‘comissió de la veritat’. De fet, argumenten que tampoc tenia sentit sotmetre el dictamen a la validació de la militància perquè no s’hi ha pogut presentar esmenes, ja que es tracta d’un informe, i no pas d’un document estratègic del futur del partit.
La Comissió de Garanties la presideix Gomà, i hi inclou Juanjo Falcó, Pau Cruz, Teresa Rovira i Miquel Castellà.
