El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat l’esperada llei d’amnistia, després de mesos de negociació i d’una tramitació complicada, sovint torpedinada pel PP i l’extrema dreta de Vox, així com pels mateixos jutges que l’hauran d’aplicar. Finalment, però, la norma ha quedat definitivament aprovada aquest dijous, amb 177 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, Podem, PNB, BNG i Ábalos) i 172 en contra (PP, Vox, CC i UPN) i ha quedat llesta per a la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
Ara, la llei d’amnistia passarà al despatx del rei espanyol Felip VI, que l’ha de refrendar per complir amb el darrer pas formal abans de la publicació de la norma al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Superats aquests passos reglamentaris, l’amnistia quedarà en mans dels jutges que tenen causes relacionades amb el procés. Ells seran els encarregats de dictar “l’aixecament immediat” de les mesures cautelars que pesen contra els investigats pel procés, i també l’extinció de “totes les ordres de detenció internacionals i estatals”.
No obstant això, els magistrats poden presentar qüestions prejudicials sobre aquest punt amb l’objectiu d’aturar l’aplicació de la norma, tal com recomana la guia anti-amnistia de 126 pàgines que l’autodenominada Plataforma Cívica per la Independència Judicial va fer arribar a tots els jutges de l’Estat a través del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la setmana passada. Del resultat d’aquestes maniobres en depèn l’aplicació de la norma a centenars d’encausats i condemnats pel procés (372, segons el ministre de la Presidència, Félix Bolaños). Entre aquests, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com els exconsellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, que deixaran d’estar inhabilitats.
L’aprovació s’ha fet efectiva després d’un debat que ha durat poc menys de dues hores, en el qual l’independentisme basc ha celebrat la norma i s’ha solidaritzat amb la repressió que ha patit l’independentisme català. Per la seva banda, ERC ha celebrat l’aprovació de l’amnistia com la “primera derrota del règim del 78”, tot i que també ha lamentat que la llei arriba tard, ja que centenars de represaliats ja han patit la persecució de la justícia espanyola. Per part de Junts, la diputada i portaveu Míriam Nogueras ha celebrat que per fi s’aprova la norma, després que la seva formació votés en contra en la primera ronda perquè el text no era prou “garantista”. Nogueras ha assenyalat, però, que amb l’amnistia no “s’arregla” la situació política espanyola, sinó que cal una “profunda regeneració democràtica” del sistema espanyol.
Els partits independentistes catalans d’ERC i Junts han remarcat que l’amnistia suposa un acte imprescindible de reparació de les “injustícies” comeses durant la “repressió” al procés independentista. Amb tot, han insistit que el seu objectiu final no és la desjudicialització ni la normalització política a Catalunya, sinó la independència.
