El col·lectiu de la discapacitat intel·lectual s’ha concentrat aquest divendres a la plaça Sant Jaume de Barcelona per exigir al Govern que posi fi a les llistes d’espera. Centenars de persones – 200 segons la Guàrdia Urbana i prop d’un miler segons els organitzadors – han denunciat “les dificultats” amb les que es troben a l’hora d’accedir a un habitatge “digne” amb els suports necessaris, o bé als serveis d’atenció diürna. Els participants també han subratllat la importància de fer efectiu el dret a dur a terme “el seu propi projecte de vida” amb oportunitats “reals”. La protesta ha coincidit amb la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Actualment, més 3.400 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya resten a l’espera d’una plaça per a poder viure amb els suports necessaris, ja sigui en una residència, una llar-residència, o per comptar amb assistència a la pròpia llar. Una llista que – en determinats casos – arriba a demores de més de 15 anys. Segons Dincat, com a representant d’aquest sector, el sistema d’assignació de places que van quedant vacants o que es van creant cada any, així com la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, causa “una gran incertesa i preocupació” a les persones i famílies del col·lectiu.
D’altra banda, els serveis d’atenció diürna acumulen més d’un miler de persones a l’espera d’accedir-hi. Un altre dels fronts oberts, és la situació dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç. D’aquesta forma, sosté que les famílies amb un infant amb especials necessitats cada cop han d’esperar més temps per accedir a una primera visita i cada vegada compten amb menys hores d’atenció, en una franja d’edat on una ràpida resposta és “essencial”.
Així, ho ha explicat el director de Dincat, Carles Campuzano, que ha insistit que fa anys que reclamen posar fi a la problemàtica. “És una situació insostenible que provoca molta angoixa a les famílies”, ha assegurat. Per això, el director de la federació, que ha instat no només al Govern, sinó també al Parlament, a escoltar la veu del col·lectiu i prendre les mesures que facin falta.
Tanmateix, Dincat ha recordat que si es vol avançar cap a una societat “realment inclusiva” s’ha de donar oportunitats “reals” a totes aquestes persones, tenint en compte les seves necessitats. Per exemple, les barreres econòmiques que, en la majoria de casos, els dificulten l’accés al mercat laboral.
Campuzano també ha aprofitat per assenyalar que la pandèmia ha agreujat encara més la situació del sector. “Durant els mesos més complicats del 2020 ens vam sentir molt abandonats”, ha reconegut. De fet, un dels principals problemes, creu, que és l’infrafinançament, que no permet que els treballadors del sector rebin uns sous “adequats” per l’esforç que han fet. “La pandèmia ha plogut sobre mullat”, ha afegit.
Tot i això, el director de Dincat s’ha mostrat optimista apuntant que dies com el d’avui, serveixen per fer ressò de les seves demandes. “Les llistes d’espera, la transformació dels serveis, l’actualització de la tarifa que finança els serveis… hi ha molts temes pendents de resoldre que demanem incloure a l’agenda social, política i mediàtica” ha afegit.
