El Consell d’Europa (CoE) ha identificat Catalunya com “un bon exemple” a Europa a l’hora de reduir la massificació als centres penitenciaris. En una roda de premsa des de Brussel·les, el secretari executiu del Comitè de Prevenció de la Tortura del CoE, Hugh Chetwynd, ha destacat els esforços del país -i per extensió del govern espanyol- per reduir “significativament” l’acumulament massiu de reclusos a les presons, una situació que contrasta amb la de països com França o Itàlia. Segons les dades de l’organisme, Espanya passat dels 76.000 presoners l’any 2010 fins als 55.000 el 2020, una xifra que s’ha mantingut estable durant els últims anys.
Les declaracions del representant del Consell d’Europa s’han produït en el marc de la presentació de l’informe anual publicat aquest dijous sobre la prevenció de tortures a Europa. En el document, el CoE ha mostrat la seva preocupació per l’increment “significatiu” de la massificació a les presons durant l’any 2024, sobretot en països de l’oest d’Europa.
El problema generalitzat al conjunt del Vell Continent no s’ha detectat a Catalunya i al conjunt d’Espanya. En aquest sentit, el Consell d’Europa posa en valor com les institucions autonòmiques i nacionals han abordat aquest problema, seleccionant de forma adequada els delinqüents que s’envien a les presons. “A l’Estat només s’encarceren les persones que realment ho necessiten; […] les persones enviades a presó per delictes relacionats amb les drogues, per exemple, potser necessiten més tractament a la comunitat que no temps a la presó”, ha subratllat Chetwynd.
En aquest sentit, el CoE ha fet valdre els “enormes esforços” de les autoritats i ha animat a altres estats membres a tenir en compte el model català i espanyol. Precisament l’organisme ha destacat el cas català perquè l’informe s’ha elaborat a partir d’una sèrie de visites a centres penitenciaris de Catalunya i a Departaments Especials de Règim Tancat.
Entre les instal·lacions visitades hi ha diverses estacions dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Vilanova i la Geltrú, la seu central de la Policia Nacional a Barcelona i les oficines principals de la Guàrdia Civil a la capital Catalana.
Pel que fa als centres penitenciaris, el CoE ha acudit presencialment a les presons de Brians, Lledoners, Quatre Camins, el Centre Penitenciari de Joves, l’Hospital Penitenciari de Terrassa i el Centre Educatiu Els Til·lers de Mollet del Vallès.
Massificació a les presons
El Consell d’Europa (CoE) ha mostrat la seva preocupació per l’increment “significatiu” de la massificació a les presons durant l’any 2024, sobretot en països de l’oest d’Europa. En l’informe anual publicat aquest dijous pel Comitè de Prevenció de la Tortura, l’organisme internacional alerta dels perills que això comporta per al bon funcionament dels centres penitenciaris i fa una crida al conjunt dels governs perquè apliquin “mesures resolutives”. Al mateix temps, el CoE manifesta la seva inquietud per l’existència de jerarquies informals de presos, un fenomen que, sumat a la manca de personal, pot derivar en episodis de violència i intimidació entre presos.
Segons el document, la població penitenciària de diversos països europeus “va incrementar considerablement o es va mantenir per sobre la capacitat prevista de la presó”.
Pel comitè del CoE encarregat de l’estudi, això té “nefastes conseqüències” per al funcionament de les presons, traduint-se en “pitjors condicions de vida, l’increment de tensions i la violència i una menor preparació dels reclusos que retornen a l’activitat comunitària”. És per això que l’organisme exigeix “reformes estructurals”, prenent com a exemple algunes de les bones pràctiques que, segons l’informe, ja han posat en marxa alguns països.
Ara bé, el Consell d’Europa també subratlla que cal “voluntat política i un mínim d’inversió” per dur a terme aquestes accions. En aquest sentit, la institució apunta que està debatent l’elaboració d’un projecte que busqui solucions vàlides per a diversos països i que comparteixi bones pràctiques per acabar amb “la xacra” que suposa la massificació.
Jerarquies informals
Un altre dels grans problemes que assenyala en CoE en el seu informe és l’existència de jerarquies informals de presos, un fenomen que s’observa de forma més freqüent en països de l’antiga Unió Soviètica. Segons l’informe, les accions dutes a termes per erradicar aquest comportament són “insuficients”.
“Els dormitoris de gran capacitat continuen sent omnipresents en moltes presons; juntament amb una manca de personal, algunes administracions semblen haver cedit el control de les presons la jerarquia informal dels presos”, lamenta el document.
Encara sobre la mateixa qüestió, el CoE avisa que l’existència de grans pavellons combinada amb la massificació pot provocar que els centres penitenciaris estiguin controlats pels grups de reclusos més forts. “Com a conseqüència, altres presoners son objecte de violència i intimidació per part d’aquests grups més forts, que sembla que actuïn amb total impunitat”, resumeix.
Institucions psiquiàtriques
Un altre aspecte destacat de l’informe és el tractament de les persones retingudes de forma involuntària en centres psiquiàtrics. Malgrat que el comitè diu que ha detectat bones pràctiques en la majoria de les seves visites, també considera que existeixen “reptes importants” en temes com el consentiment en certes pràctiques com l’aïllament o la restricció d’un pacient a través de fàrmacs o eines mecàniques, els quals requereixen supervisions “més rigoroses”.
En paral·lel, considera que molts països continuen insistint “en excés” en teràpies farmacèutiques en detriment de les teràpies psicosocials.
