Segons noves informacions, el procés de nacionalització del suposat espia rus, Alexander Dmitrenko, que “feia missions” i que tenia contacte amb “el crim organitzat rus” va ser denegat amb un document “confidencial” de set línies. Set escasses línies que van permetre donar una efímera pàtina de veracitat a la trama russa del procés.
Aquesta informació demostra que l’acusació de la Guàrdia Civil és cada vegada més insostenible, com el Món apunta. De fet, les investigacions de la Guàrdia Civil no tenien la rellevància actual en l’àmbit públic fins a la denegació de nacionalitat espanyola a Dmitrenko, fet que va desencadenar totes les publicacions conspiranoiques sobre l’independentisme.
S’ha pogut saber que la negativa en el procés de nacionalització va donar-se precisament perquè el CNI va comunicar al ministeri de Justícia que s’estaven estudiant els antecedents de Dmitrenko i que, per aquesta raó, recomanaven que no s’atorgués la nacionalitat per motius de “seguretat”.
Tal com explica el Món, el document de negació de nacionalització no inclou ni indicis, investigacions o reculls documentals. De fet, va limitar a copiar literalment l’informe del CNI i per tant, la investigació del ministeri de Justícia podria no haver indagat suficientment en la situació real de Dmitrenko.
Des de l’Audiència Nacional tampoc no es va incloure cap investigació més detallada dels serveis d’intel·ligència espanyols i Justícia no va tenir en compte que Dmitrenko no té causes pendents a Espanya, ni tampoc a Rússia, segons l’informe rus, que es va ometre.
Així, es mostra que el funcionament d’un Estat que no té contemplacions a l’hora de fer acusacions greus, que se sustenten en un document de set línies. Alexander Dmitrenko ha recorregut la resolució denegada de nacionalitat a l’Audiència Nacional i continua amb normalitat la seva vida cívica i empresarial a Catalunya.
