El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha estat incapaç de nou de nomenar els dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que li pertoquen. L’enroc del sector conservador ha impossibilitat que prosperés la designació del candidat progressista José Manuel Bandrés, que ha obtingut només 7 vots dels 11 necessaris, 3/5 parts del ple. Tampoc han prosperat les designacions del candidat conservador, César Tolosa i del progressista que els conservadors volen al TC, Pablo Lucas. Tots dos han obtingut 10 vots. El CGPJ, d’aquesta manera, incompleix novament el mandat legal que l’obligava a elegir els seus dos membres abans del 13 de setembre.
La reunió d’aquest dimarts hauria pogut destensar l’enfrontament entre el govern espanyol i el Congrés, d’una banda, i el Tribunal Constitucional, que aquest dilluns va suspendre la reforma judicial que hauria permès renovar-lo. Si el CGPJ hagués nomenat els seus dos magistrats, també s’hauria activat el nomenament dels dos designats pel govern espanyol, Juan Carlos Campo i Laura Díez, i el TC s’hauria renovat per passar de l’actual majoria conservadora a una de progressista.
Al ple d’aquest dimarts hi ha participat 17 vocals i el president suplent del CGPJ, Rafael Mozo. Entre altres el vocal designat pel PNB Enrique Lucas, germà de Pablo Lucas, que s’ha abstingut en la votació. Amb aquesta abstenció, el sector conservador del CGPJ ha una maniobra per rebaixar la majoria a 10 magistrats i d’aquesta manera nomenar els dos candidats preferits de la dreta, César Tolosa i Pablo Lucas.
Els conservadors han provat d’apartar una de les vocals progressistes, Clara Martínez de Clareaga, dona de Cándido Conde-Pumpido, el candidat del sector progressista a la presidència del Tribunal Constitucional. La maniobra no ha prosperat, i la majoria ha quedat en 11 magistrats. D’aquesta manera continua un bloqueig que s’ha mantingut fins i tot després que una reforma legal establís que el CGPJ disposava d’un termini màxim que expirava el 13 de setembre per nomenar els dos magistrats del TC, i també després de la dimissió del que era president del CGPJ, Juan Carlos Lesmes.
La reforma que pretenia el govern espanyol rebaixava les majories necessàries al mínim. Establia que serien designats els dos candidats més votats al ple del CGPJ. La decisió del TC, però, força que qualsevol proposta hagi d’obtenir el suport de 3/5 parts del ple del CGPJ per prosperar.
