El català és majoritari en les assignatures universitàries. En concret, el 70,5% d’aquestes són en català, el 26,8% en castellà i el 22,1% en una tercera llengua, principalment anglès. En el cas dels màsters però el 39,8% de matèries són en català, el 37,9% en castellà i el 32,9% en tercera. Les dades pertanyen a una diagnosi prèvia feta pel Departament de Recerca i Universitats en el procés d’elaboració d’un pla d’enfortiment del català. La situació del català varia també segons la titularitat, ja que en les universitats públiques presencials les assignatures en català són el 73,9%, però només el 41,7% en el cas de privades d’iniciativa social. S’han registrat 55 queixes per canvi de llengua, totes en detriment del català.
El director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement, Xavier Quinquillà, ha assegurat que el català està “al carril central del sistema” però ha reconegut que hi ha febleses i marges de millora sobre els què cal treballar.
Segons la titularitat, a les universitats presencials sufragades amb fons públics, el 73,9% de les assignatures són en català, el 23,1% en castellà i el 21,1% en tercera llengua. Pel que fa la pública no presencial, l’Oberta de Catalunya (UOC) en aquest cas, les assignatures en català són el 88,8%, mentre que les que es donen en castellà són el 72,2% i en tercera llengua el 5,5%. El castellà però guanya pes a les universitats privades, amb un 41,7% de matèries en català, el 32,7% en castellà i el 34,4% en terceres llengües.
Si s’analitzen els màsters, de mitjana el 39,8% de les assignatures són en català, el 37,9% en castellà i el 32,9% en tercera llengua. La situació però és molt diferent entre les universitats públiques i les privades. En les primeres, el 38% de les assignatures són en català, el 36,5% en castellà i el 33,1% en tercera llengua. A la UOC s’arriba al 90,1% de les assignatures del màster en català, el 54,3% en castellà i l’1,4% en tercera llengua. En canvi, a les universitats privades el 52,8% de les assignatures són en tercera llengua, el 35,3% en castellà i només el 15,2% en català.
La diagnosi ha mirat també què passa amb les tesis doctorals. Els resultats mostren que només es presenten en català el 10,3% d’aquestes, mentre que el 54% es fan en tercera llengua, bàsicament l’anglès. Quinquillà ha apuntat però que cal tenir en compte que el 52% de les tesis llegides són de doctorands de fora dels sistema universitari català. Si es té en compte només els estudiants d’aquest sistema, les tesis llegides en català pugen al 20,2%.
Cal tenir en compte però que el percentatge de tesis doctorals internacionals o amb menció europea és del 33,7%.
Les xifres fan referència als usos lingüístics a les universitats publicades i privades d’iniciativa social, a excepció de l’Abat Oliva que les facilitarà més endavant. Els percentatges fan referència a les assignatures en cadascuna de les llengües en cada grup, això pot fer que en un mateix grau o màster, una assignatura s’imparteixi simultàniament en més d’una llengua i per això els percentatges no sumen 100.
Queixes pel canvi de llengua del català a una altra
Universitats ha concretat també que des de l’inici del curs 2020-2021 s’han registrat fins a 55 queixes verificades per impartir una assignatura en una llengua diferent a la que consta al pla d’estudis. En la totalitat dels casos la llengua perjudicada ha estat el català i en el 60% s’ha pogut restituir. Quinquillà ha apuntat que això demostra que els protocols estan funcionant.
Aquestes 55 reclamacions afecten un 0,1% sobre el total d’oferta d’assignatures diferents a graus i màsters en el conjunt del sistema universitari català.
Pla d’enfortiment a l’abril
A partir d’aquestes xifres i tenint en compte la situació actual del català arreu, Universitats s’ha marcat com a repte enfortir la seva presència en el món universitari i de recerca. La jornada celebrada aquest divendres al Recinte Modernista de Sant Pau, amb la presència de representants del món universitari i les conselleres de Recerca i Cultura, vol ser el punt de partida de l’elaboració d’aquest pla d’enfortiment, que es presentarà a l’abril.
Aquest se centrarà en garantir la docència en català, incrementar la presència de la llengua en l’àmbit de la recerca, impulsar el català també en el context d’internacionaltizació i aconseguir que sigui el “nucli” de la vida universitària. Sobre terceres llengües, Universitats ha anunciat que també incrementarà els recursos dels ajuts per al seu estudi ja que ha defensat que no és incompatible amb l’enfortiment del català.
La consellera d’Universitats, Gemma Geis, ha reivindicat que les universitats i la recerca són una peça central de la societat i, per tant, un “reflex” d’aquesta. Ha afegit que el català viu un moment “complicat” i per això és necessari que la universitat serveixi d’àmbit d’impuls. Ha defensat que això s’ha de fer des del consens, sense partidismes però també “amb contundència i fermesa”.
Geis ha insistit que les dades demostren que el català té un ús “majoritari” en la docència universitària però ha afegit que encara hi ha marge de millora.
A més, ha criticat que l’Estat va “en contra” d’aquesta objectiu i que s’ha d’aconseguir aquest enfortiment sent conscients de les “dificultats” que això suposa. Ha posat com a exemple la darrera decisió judicial sobre el 25% de castellà a les aules. “Tot el que s’imposa està condemnat al fracàs”, ha alertat.
