El castellà és la llengua “més rellevant” en un 41,6% dels centres de treball de Catalunya, segons una enquesta de la UGT a més de 900 delegats sindicals. L’informe precisa que un 34,9% dels enquestats situa el català com a llengua més important en el seu entorn laboral i un 20,5% creu que ho són ambdues. El sindicat assegura que hi ha un “elevat” bilingüisme als llocs de feina i també ressalta que un 46% dels delegats manifesten desig de millorar el català. “No hi ha un rebuig del català a les empreses, al contrari”, ha dit el secretari general del sindicat, Camil Ros. El líder sindical ha demanat més formació, ja que actualment “n’hi ha entre poca i gens” i també ha alertat que “la precarietat laboral i les retallades afecten el català”.
L’informe recull les percepcions sobre diferents aspectes relacionats amb la llengua de 935 delegats sindicals de la UGT, que suposa una taxa de resposta del 8%. Els autors del document han admès que l’estudi es podria “millorar” i que les dades “són informatives, no representatives”, ja que no hi ha hagut una selecció prèvia de la mostra i aquesta s’ha limitat a la resposta obtinguda per part dels representants dels treballadors en els centres de treball. Les dades es van recollir durant el 2023.
L’estudi xifra en un 85% les persones enquestades que afirmen fer servir el català a la feina. Ressalta també que, pel que fa a l’ús de les llengües amb els companys de feina, tan sols un 9,84% indica fer servir només el català. Un 13% utilitza només el castellà, un 28% més castellà que català, un 25% més català que castellà i un 18% ambdues llengües per igual.
Més formació de català en horari laboral
De l’enquesta també es desprèn que hi ha un “elevat interès” a millorar les competències de català entre els delegats sindicals i una predilecció per fer-ho mitjançant cursos en línia durant l’horari laboral. Les taxes més elevades d’interès s’observen en els serveis públics i privats, fet que el sindicat atribueix al “major contacte” amb el públic en general.
“Si quan ens posen una màquina nova a l’empresa ens expliquen com va en horari laboral, quan haguem d’aprendre llengües, en aquest cas el català, també s’hauria de fer en horari laboral”, ha comparat Ros en una atenció als mitjans de comunicació. “Si les empreses volen ser competitives no només ho seran amb les màquines, sinó també amb les persones. Hem de tenir l’última tecnologia, però també la gent el màxim formada possible”, ha agregat. El secretari general de la UGT a Catalunya ha reclamat que aquesta qüestió s’abordi en el pròxim Pacte Nacional per la Llengua i ha alertat que en l’àmbit privat hi ha més formació d’anglès que no pas de català.
Per comarques, el document també precisa que l’interès per millorar el coneixement de la llengua és més elevat en aquelles comarques amb menys coneixement de català -el Baix Llobregat i el Maresme, segons l’estudi-. En canvi, a la demarcació de Girona i les Terres de l’Ebre hi ha menys demanda perquè el nivell de català “és més alt”.
La precarietat laboral afecta el català
Ros també ha defensat que la precarietat laboral “afecta el català” i ho ha exemplificat amb el sector de la sanitat. “Les retallades van afectar el català”, ha asseverat el líder sindical, que ha recordat que també van provocar deixar de fer cursos. En aquest sentit, també ha indicat que quan es va començar a contractar nou personal, sobretot gent provinent d’altres punts de l’Estat, es va fer “sense cap procés d’aprenentatge”, de manera que era gent que no sabia català. “La pròpia administració critica una situació que ella mateixa ha generat”, ha etzibat el secretari general de la UGT.
El document també assenyala una “clara divisió regional i sectorial” a l’hora de fer servir la llengua catalana. Així, apunta que en algunes zones amb una història més llarga d’immigració, com ara el Baix Llobregat, predomina el castellà en els centres de treball. Alhora, l’orientació vers el públic o les administracions afavoreix la presència de català.
