La doctrina ‘Junqueras’ és un pas endavant per la “democràcia” i el “parlamentarisme” a la Unió Europea, segons un article acadèmic publicat a la revista de dret constitucional europeu de l’editorial Cambridge University Press. El professor de Dret Constitucional de la Universitat de Maastrich, Sascha Hardt, analitza la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre la immunitat del líder d’ERC, Oriol Junqueras, que veu “molt progressista” perquè avança cap a un mandat “més europeu” dels membres de l’Eurocambra. Tot i això, l’autor creu que el fet que la sentència del TJUE hagi quedat sense “cap conseqüència pràctica” per a Junqueras deixa “un regust de tragèdia que il·lustra la necessitat d’un mandat europeu clar i harmonitzat”.
Hardt també reflexiona sobre la decisió polèmica del Tribunal Suprem de no alliberar-lo i posar fi al seu mandat aplicant la condemna pel cas de l’1-O. Si bé opina que el Suprem no va actuar de forma il·legal, insinua que podria haver-ho fet amb “deslleialtat a la llei europea”.
Hardt veia que era “poc probable” que el Suprem alliberés Junqueras si el TJUE li reconeixia la immunitat, com va fer, perquè l’alt tribunal “va deixar molt clar” que la seva pregunta prejudicial només es referia a la denegació del permís penitenciari per jurar la constitució i no sobre el seu procés judicial pel cas de l’1-O.
Ara bé, Hardt destaca el fet que els jutges espanyols no esperessin la resolució de Luxemburg abans de condemnar Junqueras, “tot i que devien ser plenament conscients” que la condemna deixaria en paper mullat la sentència del TJUE.
“Això exposa el Tribunal Suprem a l’acusació de deslleialtat cap al dret europeu”, afirma Hardt,
Progrés de la democràcia a la UE
“La sentència Junqueras és un pas lògic i coherent en el desenvolupament de la democràcia de la Unió Europea”, conclou.
Un dels principals arguments de l’autor és que la doctrina Junqueras mitiga un dels “defectes” del règim d’immunitats del Parlament Europeu, però que també posa de manifest la “problemàtica” d’aquest sistema tal com està establert en la legislació europea.
En aquest sentit, Hardt celebra la decisió del TJUE perquè “redueix la incertesa” de la llei electoral europea del 1976. També constata que ha “limitat” el marge de maniobra dels estats en el procés electoral europeu, ja que la seva capacitat d’imposar “barreres” per adquirir el mandat acaba quan s’anuncien els resultats de les urnes.
En aquest sentit, Hardt no creu que sigui “viable” mantenir el jurament de la Constitució com a requisit per ser eurodiputat, si bé considera que és “poc probable” que Espanya descarti aquestes formalitats.
