El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha alertat sobre l’àmplia difusió que té a internet el discurs negacionista sobre la covid-19 malgrat les mesures de control establertes per les plataformes d’intercanvi de vídeos i per les xarxes socials. El consell ha aprovat un informe en què analitza 35 vídeos de YouTube, Facebook, Instagram i Twitter on els autors desenvolupen discursos negacionistes al voltant del virus, i els ha posat en coneixement de les plataformes. Els vídeos qüestionen la utilitat de les mesures de contenció recomanades per l’OMS (com la mascareta), rebutgen la validesa de les proves PCR i de les vacunes, i neguen l’origen víric de la pandèmia, que consideren que està causada pel 5G o pel rastre químic dels avions.
A més, l’informe mostra la facilitat amb què la desinformació es dissemina entre les diferents xarxes: per exemple, només dos dels vídeos analitzats sumen ja més de 13 milions d’interaccions. La majoria dels continguts estan protagonitzats per persones que es presenten com a professionals de la medicina o de la ciència i recorren a la descontextualització de dades i fets per atorgar credibilitat a les tesis exposades.
Teories que contradiuen el consens científic
El CAC ha precisat que s’han considerat negacionistes les teories que contradiuen el consens científic i que han estat qualificades de falses per part de l’OMS o per les plataformes de verificació de dades de l’estat espanyol que han signat el Codi de principis de l’International Fact Checking Network. Així mateix, l’informe també ha estat revisat pel Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB).
El president del CAC, Roger Loppacher, ha considerat “especialment greu que encara es puguin trobar tan fàcilment continguts de desinformació sobre la covid-19 i que això pugui crear confusió i comprometre la salut de les persones, especialment davant la segona onada de la pandèmia”. A parer seu, “en moments d’incertesa, la desinformació es propaga ràpidament i pot generar confusió en la ciutadania, que necessita avui, més que mai, informació fiable i contrastada sobre la pandèmia”. D’aquesta manera, considera que cal ser encara “molt més contundents” en la lluita contra la desinformació i el negacionisme d’una pandèmia que afecta tothom.
Ha alertat també que un mateix contingut negacionista pot tenir un tractament diferenciat en les diferents plataformes. Per exemple, un contingut que ha estat retirat per una, pot ser visible en una altra, el que fa “urgent” unificar criteris per combatre la desinformació i que totes les plataformes tinguin un sistema de revisió homogeni.
El president del CoMB, Jaume Padrós, ha alertat que una situació de por i amenaça com l’actual, activa la necessitat de buscar informació entre la població. Per a ell, això genera una oportunitat per donar missatges clars a la ciutadania, però també és un escenari propici per difondre i amplificar informacions poc contrastades i perilloses. “Atès que som davant d’una malaltia altament contagiosa i amb elevada mortalitat, la més mínima banalització suposa un gran risc”, ha avisat.
Per la seva banda, el secretari del CoMB, Gustavo Tolchinsky, ha afegit que “cal també fer autocrítica davant missatges que, de vegades, i des de diferents àmbits, han pogut ser contradictoris, ja que això ha donat ales a certs discursos negacionistes”. Amb tot, ha assenyalat que és important destacar que totes aquestes ‘fake news’ contenen contradiccions importants i “es basen en arguments arbitraris i en l’oportunisme ideològic de diferents sectors”.
El concret, l’informe del CAC ha analitzat la presència de continguts negacionistes sobre la pandèmia en relació amb la negació de la utilitat de les mesures de contenció; els posicionaments antivacunes, i el rebuig a l’origen víric de la pandèmia.
