Els resultats de les eleccions d’aquest diumenge tenen repercussions en el sí del Tribunal Suprem. Entre els candidats escollits apareixen cinc dels polítics que s’asseuen al banc dels acusats: Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Josep Rull al Congrés i Raül Romeva al Senat. Per això, els seus advocats (Jordi Pina i Andreu van den Eynde) estudien la fórmula per demanar al Suprem que puguin sortir de la presó per anar a les respectives sessions constitutives. Al Congrés, la previsió és que el ple sigui el 21 de maig. El tràmit d’acatar la Constitució només es pot fer presencialment. Més enllà d’això, el Suprem té l’opció d’impedir que puguin fer activitat parlamentària si aplica el mateix article de la llei (384 bis) que ja va fer al Parlament per suspendre de funcions els polítics empresonats.
Els advocats dels diputats electes, Jordi Pina i Andreu van den Eynde, estan estudiant com actuen un cop cinc dels seus representats han resultat escollits al Congrés (Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Oriol Junqueras) i al Senat (Raül Romeva). Hauran de determinar si cal que presentin un escrit davant el tribunal demanant l’alliberament per anar a recollir l’acta o si, per contra, els magistrats ho autoritzen d’ofici per garantir els drets polítics dels candidats escollits.
Obligatori acatar la Constitució en persona
Si el Suprem autoritza la seva sortida, els presos podran assistir el proper 21 de maig a la sessió de constitució del Congrés i pujar a l’estrada de la cambra baixa per jurar o prometre (ni que sigui per imperatiu legal) acatar la Constitució.
Segons fonts del Congrés, però, abans caldrà que vagin a la junta electoral provincial corresponent a buscar l’acta conforme són diputats electes i portar-la al Congrés. També hauran d’aportar documents i fer la declaració d’activitats. Uns tràmits, però, que no és obligatori que facin personalment ells i que poden delegar.
Ara bé, sí que estan obligats a anar a la sessió plenària a acatar la Constitució. Les mateixes fonts apunten que si no ho fan no completen els tràmits i, per tant, no poden exercir plenament les funcions de diputat i, entre d’altres, ni cobrarien ni podrien votar ni participar en les deliberacions.
El Suprem també haurà de decidir si els permet articular la seva participació en les votacions ja que el reglament del Congrés és molt restrictiu i només permet el vot a distància en cas de malalties que impedeixen el desplaçament, baixes de maternitat o lactància.
Possibilitat de suspendre’ls de funcions
El tribunal presidit per Manuel Marchena té sobre la taula la possibilitat de repetir l’estratègia que ja va aplicar al Parlament per suspendre els diputats processats. En aquella ocasió ho va fer en base a l’article 384bis de la Llei d’enjudiciament criminal (Lecrim), que determina la suspensió de l’exercici de càrrec públic per a processats amb presó preventiva decretada per delicte de rebel·lió.
En aquella ocasió, la suspensió va arribar quan ja eren diputats al Parlament i se’ls va aplicar un cop el magistrat que instruïa la causa, Pablo Llarena, els va processar i deixar a les portes del judici. Es va produir el juliol de 2018 i, llavors, la suspensió també afectava Carles Puigdemont i Toni Comín.
Segons avança ‘El Periódico’, el Suprem té clar que comunicarà tant al Congrés com al Senat que regeix l’article 384bis i que, per tant, les dues cambres han de fer com el Parlament i suspendre de funcions Sànchez, Rull, Turull, Junqueras i Romeva. Per tant, el tribunal impediria que exerceixin la seva activitat.
