El 82% de la població catalana considera que hi ha molta o bastanta corrupció al país, una xifra que es manté estable respecte a l’any 2002, quan se situava dos punts per sota, però que representa un augment significatiu si es compara amb les dades de 2020, quan era un 67%. L’edat té una influència significativa en la percepció de la corrupció: gairebé el 90% dels joves entre 16 i 34 anys perceben que a Catalunya hi ha molta o bastanta corrupció, mentre que entre les persones de 65 anys o més, la xifra baixa fins al 71%. Alhora, però, els joves són els que més toleren conductes corruptes. Són algunes de les principals xifres del Baròmetre 2024 de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), amb 2.000 persones enquestades majors de 16 anys.
Dels resultats d’aquest baròmetre bianual es desprèn que la percepció de corrupció està assentada en nivells alts: el 82% dels enquestats considera que hi ha molta o bastanta corrupció davant el 80% del baròmetre del 2022. La tendència, que havia anat a la baixa des de 2014, enguany torna a enfilar-se a xifres de fa deu anys, ja que el 2014 va assolir el seu punt més àlgid amb dues dècimes més que ara. A més, enguany un 82,5% dels enquestats percep la corrupció a Catalunya com un problema greu o bastant greu, un percentatge idèntic que en l’onada anterior.
La directora adjunta de l’Oficina Antifrau, Olinda Ania, diu que la percepció de corrupció és superior a la corrupció real, perquè, si no, seria un “estat fallit” i no hi hauria pràcticament estat del benestar. A més, considera que cal tenir en compte el context en què es va fer l’enquesta, la tardor passada, amb diversos casos mediàtics de corrupció política i amb la catàstrofe de la dana de València.
Augmenta la tolerància amb les conductes corruptes
En el Baròmetre 2024 els índexs de tolerància, relativització i justificació de les conductes corruptes són elevats i s’aprecien dificultats per a identificar conductes corruptes. Per exemple, que una persona aprofiti el càrrec públic per a beneficiar-se’n personalment no ho consideren corrupte un 43% dels més joves (de 16 a 24 anys), mentre que el 29% del total no hi veuria corrupció. A més, que un polític voti un projecte per afavorir l’empresa del fill ho considera corrupció un 55% dels més joves enfront el 70% del total.
La conducta que més justificació rep és, com en anteriors edicions, empadronar un fill a casa els avis per tal que l’acceptin a l’escola desitjada (en una proporció molt més alta, ja que el 42% ho troba molt o bastant justificable, mentre que el 2022 ho acceptava un 36%), seguida de trucar un metge amic per saltar-se la llista d’espera (26%) o no pagar l’IVA corresponent (25%). Aquestes conductes han disminuït en acceptació, ja que en l’anterior Baròmetre els percentatges se situaven en un 32% i un 29%, respectivament.
Criden l’atenció les xifres que evidencien les dificultats per identificar la corrupció en conductes greus, que gairebé serien la pròpia definició de corrupció. Per exemple, un 28% no considera corrupció que un empresari pagui per obtenir un contracte públic, enfront el quasi 22% del 2022; o un 29% no veu corrupció quan una persona aprofita el càrrec públic per a un benefici personal, un percentatge d’acceptació que puja 7 punts respecte l’anterior onada.
Els joves toleren més la corrupció que la gent gran
L’edat esdevé un factor rellevant en la normalització de la corrupció. La tolerància envers conductes corruptes disminueix en les persones més grans, especialment en la franja de més de 65 anys. Els joves, especialment en la franja entre 16 i 24 anys, presenten uns índex sensiblement més elevats d’acceptació i justificació de les conductes corruptes que el conjunt de la població.
Per exemple, un 42% dels joves entre 16 i 24 anys considera molt o bastant acceptable que un funcionari accepti diners per tal d’agilitzar un tràmit, en contrast amb el total de la població enquestada (12%). Que un policia perdoni una multa a un amic seu, un 45% dels més joves ho considera molt o bastant acceptable en comparació al només 16% del conjunt de la població.
Els joves de menys edat també tenen més dificultats per identificar conductes potencialment corruptes. Per exemple, que una persona aprofiti el càrrec públic per a beneficiar-se’n personalment no ho consideren corrupte un 43% dels més joves, mentre que el 29% del total no hi veuria corrupció. Que un polític voti un projecte per afavorir l’empresa del seu fill ho considera corrupció un 55% dels més joves enfront el 70% del total.
En els llindars de tolerància també hi influeix la variable de gènere. Per exemple, que un càrrec polític contracti un amic íntim per un càrrec de confiança és considerat molt o bastant acceptable pel 19% dels homes, en comparació amb un 15% de les dones. Si ens fixem en la variable d’ocultar ingressos per pagar menys impostos sobre la renda, el 21% dels homes ho troben molt o bastant justificable, mentre que un 15% de les dones comparteixen aquesta opinió. També hi ha diferència a l’hora de contractar un servei sense factura per estalviar-se l’IVA amb percentatges del 27% dels homes envers el 23% de les dones.
Igualment, també hi ha més tolerància amb la corrupció en els votants d’extrema dreta com Vox i AC, que en els votants d’extrema esquerra com la CUP i els Comuns, i més en els que tenen estudis primaris que en els universitaris.
Pel que fa als joves, Ania considera que cal tenir en compte el seu context socio-econòmic, amb més atur i dificultats per accedir a l’habitatge, al desprestigi de la política i al fet que s’informin sobretot per xarxes socials. Però Ania assegura que la tolerància és sobretot amb les petites corrupteles quotidianes pròpies i del seu entorn, però l’exigència és màxima amb els grans casos de corrupció política.
Aquesta “doble moral” és la que danya més la societat, la seva prosperitat i la justícia social, creu Ania. Per això, insta les institucions a lluitar contra aquesta percepció i contra la corrupció, i per això ha defensat els contrapesos, com la mateixa OAC, la protecció dels alertadors o els canals interns de denúncia. També ha defensat el manteniment de l’assignatura de filosofia com a obligatòria a batxillerat, per ensenyar el pensament crític.
La ciutadania
Un 70% dels enquestats opina que els catalans són molt o bastant honestos, mentre que el 30% considera que ho són poc o gens. A la pregunta sobre la confiança interpersonal (mesurada en una escala del 0 al 10), el 57% creu que es pot confiar en la majoria de la gent (amb puntuacions de 6 a 10), el 25% creu que no s’és suficientment prudent amb el tracte amb els altres (amb puntuacions de 0 a 4), i un 18% se situa en una puntuació mitjana de 5.
Pel que fa a les possibilitats de la ciutadania d’involucrar-se en la lluita contra la corrupció: un 35% considera que pot fer alguna cosa per ajudar a combatre-la, un percentatge que es manté estable respecte el 2022. El que es veu com a més efectiu és denunciar-la amb un 39%, seguit del vot a candidats nets o partits que prometin una lluita eficaç contra la corrupció, 25%. Altres opcions inclouen fer difusió pública del problema (12%) o associar-se o donar suport a organitzacions anticorrupció (20%).
En aquests sentit, la majoria de les persones enquestades, un 55,5%, continua identificant com a principal escull per denunciar un cas de corrupció la dificultat de reunir proves (el 2022 era un 50%). Tot i això, augmenta la confiança en el sistema, ja que més persones creuen que el responsable serà castigat, la desconfiança afectava el 45% el 2022 i ara ha baixat al 34%, i també s’ha incrementat el coneixement sobre on acudir a denunciar –el 2022, el 27% no sabia on anar, mentre que ara només és un 21%–. A més, disminueix la por a les represàlies, que passa del 37% al 31%.
El 65% creu que els polítics són poc o gens honestos
La visió que té la ciutadania de la política i dels qui s’hi dediquen no és bona, tot i que la majora de paràmetres es mantenen estables respecte l’any 2022. La percepció de poca o nul·la honestedat se situa en un 65%. A més, un 80% de les persones enquestades observa molta o bastant manca de transparència en les decisions públiques. Pel que fa al retiment de comptes, el 83% considera que els polítics no ofereixen prou explicacions sobre la seva gestió. i el 81% percep vincles massa estrets entre negocis i política. Sobre el fiançament il·legal del partits, un 38% considera que els partits polítics es financen il·legalment, un percentatge que ha disminuint respecte l’anterior onada, que se situava en un 44%.
L’honestedat del personal de l’administració
Quant a la percepció sobre l’honestedat del personal al servei de l’administració, la dada ha millorat respecte al 2022, ja que enguany el 40% de la població enquestada considera que, a Catalunya, el personal al servei de l’administració és molt o bastant honest (enfront del 35% el 2022).
Es registra una mínima millora sobre com les situacions d’emergència (com ara una pandèmia o una catàstrofe) poden augmentar el risc de corrupció. Un 80% de la ciutadania percep aquesta vinculació (molt o bastant), una xifra similar a la del 2022 (79%).
El servei públic on es considera més estesa (molt o bastant) la corrupció és el de les obres públiques (69%), en segon lloc l’urbanisme (64,5%), en tercer lloc la justícia (59%), en quart lloc els habitatges de protecció oficial (58%) i en cinquè lloc els cossos policials (49%). Els tres primers serveis públics considerats més corruptes i els percentatges obtinguts es mantenen similars al 2022.
Els partits polítics (74,5%) són les institucions on es percep una major presència de corrupció, seguits dels mitjans de comunicació (61%) i de les entitats financeres (60%). Les universitats ocupen el darrer lloc, amb un 36%. Respecte el Baròmetre anterior, la primera posició es repeteix, en canvi s’inverteix la segona i la tercera.
Les empreses i els mitjans de comunicació
Un ampli percentatge considera que les relacions entre els càrrecs públics i els grups d’interès no són prou transparents, ja que un 74,5% les qualifica de poc o gens transparents. D’altra banda, el 68% considera que la informació que ofereixen els mitjans de comunicació sobre els casos de corrupció és poc o gens objectiva, una xifra que no s’allunya gaire de la de 2022 però sí queda, per sota, en la distància, del 75% que així ho considerava el 2020.
Transparència a les institucions
La majoria de catalans i catalanes enquestats (69%) opina que les administracions públiques són poc o gens transparents, una variable que es manté estable. El principal motiu adduït per la ciutadania per no demanar informació en poder de l’administració és la complicació per fer-ho (42%). A més, altres motius mencionats són la manca de resposta, el desconeixement o la manca de temps, per aquest ordre.
Quan una institució no dona la informació que se li demana, la principal raó per la qual la ciutadania creu que no ho fa és que té alguna cosa a amagar (45%, disminueix cinc punts respecte a 2022). A més, un 41% ho atribueix al fet que no hi ha sancions, mentre que un 28% apunta que el procés és costós i complicat. Finalment, un 12% senyala que la gent demana coses absurdes.
Per a un 80% dels enquestats, el patrimoni i l’activitat econòmica dels càrrecs públics hauria d’estar controlat per un organisme independent. D’aquest grup, un 81% considera que aquest control hauria d’estendre’s també a la família del polític.
La lluita contra la corrupció
Segons l’opinió del 76% de les persones enquestades, davant d’indicis de corrupció que impliquin un càrrec públic, la reacció de les institucions i els partits hauria de ser apartar-lo de les seves funcions. Per contra, un 17% considera que hauria de mantenir-se en el càrrec fins que es dicti sentència.
Pel que fa als obstacles per denunciar la corrupció, la dificultat per reunir proves es manté com a principal escull per denunciar un cas de corrupció del qual tingui coneixement per al 55,5% dels participants. En segon lloc, un 34% argumenta que hi ha falta de resposta del sistema, amb la percepció que el responsable no serà castigat. La por a les represàlies dissuadiria el 31% dels enquestats, mentre que un 21% afirma no saber on denunciar.
En el rànquing de confiança en les institucions per combatre la corrupció, l’Oficina Antifrau de Catalunya ocupa la primera posició, amb una puntuació mitjana de 5,73 entre les persones que la coneixen o n’han sentit a parlar (42%). La segueixen la policia (5,48), les ONG i altres associacions (5,19), la justícia (4,95) i, finalment, els mitjans de comunicació, la premsa i els periodistes (4,72).
