Catalunya és la comunitat a la qual aniran destinats més membres de la nova promoció de jutges, ja que comptarà amb un total de 48, fet que suposa el 35% dels 137 nous jutges. Un total de 30 ocuparan places de titular (12 a Barcelona, 2 a Tarragona, 7 a Lleida i 7 a Girona), mentre que els altres 18 estan a l’expectativa de destinació. En concret, 13 aniran a la demarcació de Barcelona, dos a la de Girona, dos a la de Tarragona i un a la de Lleida. A més, Girona i Lleida també tindran un jutge més d’adscripció territorial cadascuna.
Dels 30 titulars, a Tarragona, hi haurà un nou jutge a Amposta i a Gandesa. A Lleida hi haurà tres nous jutges a Balaguer, un a Cervera, un a la Seu d’Urgell, un a Solsona i un al jutjat de violència sobre la dona de Lleida ciutat. A Girona, hi haurà un nou jutge a Blanes, tres a la Bisbal d’Empordà, dos a Olot i un a Ripoll. A la demarcació de Barcelona, hi haurà un nou jutge titular a Arenys de Mar, Berga, el Prat de Llobregat, Manresa, Mollet del Vallès i Sant Boi de Llobregat, dos a Igualada, i quatre a Vilafranca del Penedès.
Els altres jutges de la promoció es repartiran de la següent manera: 28 ocuparan el seu primer destí a Andalusia, 4 a Aragó, 2 a les Balears, 5 a Canàries, 1 a Cantàbria, 8 a Castella-la Manxa, 3 a Castella i Lleó, 3 al País Valencià, 7 a Extremadura, 7 a Galícia, 11 a Madrid, 4 a Múrcia, 1 a Navarra i 5 al País Basc.
Dels 137 integrants de la promoció, 62 han obtingut destinació com a titulars d’un òrgan judicial. Els 75 restants, davant l’absència de vacants suficients, seran nomenats jutges en expectativa de destinació, segons estableix la Llei Orgànica del Poder Judicial, i quedaran a disposició dels presidents dels Tribunals Superiors de Justícia de cada comunitat autònoma, que determinaran on prestaran servei.
Els 137 integrants –92 dones i 45 homes– de la 73a promoció de la carrera judicial rebran els seus despatxos demà passat a Barcelona, en un acte presidit pel rei Felip VI en què també intervindran la presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, primer cop des del seu nomenament, i la directora en funcions de l’escola Judicial, Clara Carulla.
Perfil dels nous jutges
El perfil dels nous jutges és, segons es recull en una enquesta realitzada per l’Escola Judicial, el d’una dona –representen el 67,15% del total i tornen a ser àmplia majoria, com succeeix des del 1997– amb una edat mitjana de 30 anys, que ha necessitat 5 anys i dos mesos per preparar l’oposició i que no té familiars –fins al segon grau de consanguinitat– que exerceixin o hagin exercit una professió jurídica. Set de cada deu no compten amb cap jurista entre els seus familiars i només el 5,84% té un jutge a la família, mentre que el 22,63% restant procedeix d’entorns familiars en què hi ha altres professionals jurídics, sobretot advocats. A més, el 34,3% dels nous jutges venen de famílies en què cap dels progenitors té estudis superiors. En un altre 27% dels casos només un dels dos –el pare o la mare– posseeix títol universitari, i en el 38% restant són tots dos els que ho han obtingut.
Tenint en compte el lloc de residència habitual, Andalusia torna a ser la comunitat autònoma que més jutges aporta (34). La segueixen Madrid (21), el País Valencià (12), Castella i Lleó (9), Catalunya i Galícia (8), Aragó i Múrcia (7), Astúries i el País Basc (6), Castella-la Manxa i Extremadura (5), Cantàbria (3), Balears i Canàries (2) i Navarra i la Rioja (1 cadascuna).
La jurisdicció penal –incloent violència sobre la dona, menors i vigilància penitenciària– és la més atractiva per als nous jutges, ja que sis de cada deu trien aquest ordre quan se’ls pregunta per l’àrea en què els agradaria exercir al futur. En segon lloc, apareix la jurisdicció civil –incloent-hi família i mercantil–, amb un 31,4% de preferències. Per l’ordre social es decanta un 4,57% i pel contenciós-administratiu el 3,14%.
Pel que fa a les raons per les quals van decidir ingressar a la carrera judicial, aquestes són les respostes amb què més d’acord es van mostrar els membres de la promoció: perquè els agrada el dret (80%), per la funció dels jutges de garant dels drets fonamentals (69%), per la independència i imparcialitat de la seva funció (68%), perquè l’administració de justícia és un servei públic al qual han de contribuir (65%) i per col·laborar en la lluita contra la delinqüència (55%).
