El 34% de les dones a qui es diagnostica un càncer de mama perden la feina o s’han vist obligades a deixar-la i prop del 70% han vist reduït el salari o els ingressos. Són dades d’un informe de l’Associació contra el càncer a Barcelona, que l’entitat posa de relleu aquest dimarts amb motiu del Dia Mundial contra el càncer de mama, el 19 d’octubre, aquest dimarts.
La psicooncòloga de l’AECC Teresa López-Fando parla de la vulnerabilitat de les dones en el món laboral, ja que considera que persisteix la bretxa salarial de gènere i una major temporalitat, entre altres desigualtats: “Les dones es troben en una situació de major vulnerabilitat i, davant d’un diagnòstic, tenen més probabilitats de patir una situació de risc a nivell laboral i econòmic”.
Raquel, de 49 anys, va migrar fa dos anys des d’Hondures, on viuen els seus sis fills. A Catalunya, va treballar d’interna en una casa i, quan feia 20 mesos que havia arribat, li van diagnosticar un càncer de mama. “Va ser duríssim”, diu en una entrevista amb l’ACN. En el cas de Raquel, el diagnòstic de la malaltia se sobreposa a la vulnerabilitat de ser dona, a la vulnerabilitat econòmica i de ser migrant.
Raquel estava molt angoixada per un bony que notava al pit, sobretot perquè una germana havia mort de càncer feia 8 anys. Un dia va anar a l’hospital i va demanar si la podien visitar. A la casa on treballava, no l’havien empadronat i no tenia targeta sanitària.
Davant de les dificultats perquè l’atenguessin, es va posar a plorar al mostrador. Una doctora la va veure i li va preguntar què li passava. “Crec en els àngels i ella deu ser el meu”, diu. La doctora, de Veneçuela, va empatitzar molt amb la seva situació. “Algú em va escoltar per primera vegada i em va explicar com podia obtenir la targeta sanitària”, recorda.
La família per a qui treballava no la va voler empadronar i ho va acabar fent un veí. Quan es va fer les proves i li van diagnosticar el càncer de mama, la família per la qual treballava la va fer fora. “Això va ser el més dur, que et diguin que ja ‘no serveixes’. Ni em preocupava el càncer, sinó on aniria, estant jo sola en aquest país”, expressa. Raquel va contactar amb serveis socials de l’ajuntament i, tot i que amb l’assistenta van mantenir una reunió amb aquella família perquè pogués viure a la casa, finalment la van deixar sense sostre.
Sola al carrer, amb les poques pertinences dins de bosses de supermercat, un veí la va veure plorant i li va preguntar què li passava. Quan li va explicar que tenia càncer i que s’havia quedat sense feina i lloc on viure, el veí li va dir que es podia quedar a casa seva. Ell també l’ha portat a les sessions de quimioteràpia, que encara està fent.
“La dona que es troba en aquestes circumstàncies arriba a l’associació molt afectada, en un estat de xoc molt gran. És molt dur haver de fer front a una malaltia oncològica i no poder estar preocupada per la situació de salut, sinó per la situació socioeconòmica. Tenir problemes econòmics i laborals fa que no es puguin centrar en el procés de salut”, afirma López-Fando a l’ACN. L’associació ofereix a aquestes dones acompanyament legal i laboral i orientació a l’hora d’intentar accedir a recursos socials, així com recursos propis de l’entitat.
L’informe ‘Toxicitat financera del càncer de mama’ recull que el 15% de les dones diagnosticades amb càncer de mama estan en situació d’extrema vulnerabilitat sobretot per la pèrdua de la feina o dels ingressos. El diagnòstic de la malaltia se suma en alguns casos a la precarietat laboral que pateixen més les dones. “Els homes ocupen posicions laborals més privilegiades”, observa la psicooncòloga.
El diagnòstic de la malaltia també implica que la persona afectada i la família hagin de fer front a despeses imprevistes. Segons l’estudi de l’associació, prop de la meitat (46%) afirmen que han pagat més de 5.000 euros de despeses directes per la malaltia. Si es tenen en compte les cures al pacient i ajuda a la llar, un terç (34%) de les llars han fet un esforç que supera els 25.000 euros. L’estudi també recull que, sense les aportacions econòmiques de la Seguretat Social, les assegurances privades, les ONGs i les famílies, la xifra de llars que han assumit un sofriment econòmic superior als 25.000 euros s’elevaria al 46%.
El 72% de les dones amb càncer de mama manifesten necessitar ajuda i cures en els períodes més durs de la malaltia, que en el 22% dels casos es prolonguen més enllà dels 6 mesos. Davant d’aquestes situacions, 7 de cada 10 dones afronta el càncer de mama exclusivament amb els seus mitjans i un 4% d’aquestes no té cap tipus de suport familiar o extra familiar.
