La plataforma independentista Eines de País, que va presidir la Cambra de Barcelona entre el 2019 i el 2023, tampoc no va escapar de la persecució i l’espionatge de la Guàrdia Civil. Segons ha revelat ‘El Món‘, la causa del Tsunami Democràtic inclou una abundant i profunda investigació d’Eines de País, considerada una amenaça perquè, segons la GC, volia anar-se infiltrant en estructures de poder social i econòmic.
Tal com ha avançat el mitjà, la Guàrdia Civil, amb el vistiplau de l’Audiència Nacional i el magistrat Manuel García Castellón, com no podia ser d’altra manera, van espiar les comunicacions de diversos membres de la candidatura. Així, van ser víctimes de l’espionatge els expresidents de la Cambra Joan Canadell i Mònica Rosa, així com Sílvia Bertran, David Fernàndez, Jordi Milla, Montserrat Soler i l’empresari Jordi Roset, entre altres.
La Guàrdia Civil, igual que va fer amb l’expresident Quim Torra, va emprar un programari espia molt similar a Pegasus per a punxar els telèfons dels membres d’Eines de País. Segons la Benemèrita, la plataforma era una gran amenaça per a la unitat d’Espanya, i tenia com a objectiu arribar a altres estructures amb poder social i econòmic, com ara la presidència del FC Barcelona.
L’argument amb què la Guàrdia Civil va justificar la petició d’espiar els telèfons dels membres d’Eines de País va ser arran de la captació d’una conversa entre Joan Canadell, Xavier Vidal (executiu d’una multinacional alemanya que la Guàrdia Civil relaciona amb l’entramat del Tsunami Democràtic), l’informàtic Jordi Baylina i el tecnòleg Joan Arús, en la qual tots, suposadament, exposaven els seus plans perquè Montserrat Soler fos la següent presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ACN). Els agents argumentaven que Soler tenia un pla per “articular un sistema per salvaguardar els diners i els socis de l’Assemblea davant una eventual il·legalització de l’entitat“.
La Guàrdia Civil continua els seus arguments exposant la hipòtesi que Soler pretenia utilitzar la Cambra per impulsar la seva candidatura a l’ANC, a la vegada que Canadell volia fer el salt a la política i preparar el camí perquè Mònica Roca fos la presidenta de la Cambra. Tot això, amb el suport del Consell per la República, que la GC considerava el “braç executor” del Tsunami Democràtic. També argumentava el suposat objectiu de presidir el Barça, o relacionaven la candidatura amb un altre dels grans investigats per la Guàrdia Civil, el perfil de Twitter CNI Catalunya.
Per tot plegat, i tenint en compte l’estreta relació d’Eines de País amb l’ANC, la Guàrdia Civil considerava demostrada la “infiltració de l’ANC pel control de tots els organismes de la societat civil de Catalunya“, així com el fet que Eines de País era una “gran amenaça” per a la unitat d’Espanya, ja que feia factible la “desconnexió” de Catalunya. Després d’aquesta profunda investigació, amb vulneració de drets fonamentals inclosa, cap dels espiats va ser imputat.
