El Departament d’Educació té previst convocar durant la primera quinzena de gener a experts en ciència i tecnologia per abordar com mantenir la mateixa càrrega horària de les assignatures fusionades al batxillerat. Ho ha dit la consellera Esther Niubó a SERCatalunya, on ha concretat que es convocaran a societats científiques i experts en didàctica i docència amb l’objectiu de treballar uns itineraris que complementin les assignatures de física i química, que passen de dos a una, i biologia, geologia i ciències ambientals, que també s’agrupen en una. D’altra banda, ha explicat que es treballa per elaborar de cara al curs vinent pautes per als centres i una guia per a les famílies que regulin l’ús de les pantalles més enllà dels mòbils.
Com ja va fer aquest dimecres, Niubó ha assegurat que estan en converses amb el Ministeri d’Educació per tal de garantir que les literatures catalana i castellana es mantindran com a assignatures de modalitat a segon de batxillerat i no passaran a ser optatives de primer. Ha assegurat que veuen “molta receptivitat” per part del ministeri per entendre la “singularitat cultural i lingüística” de Catalunya en aquest sentit. A més, ha concretat que el fet de mantenir aquesta particularitat no suposa un perjudici per als alumnes de Catalunya en comparació amb els de la resta de l’estat. “Podem garantir que això serà així”, ha declarat.
En canvi, ha dit que sí és necessari el canvi “organitzatiu” de les matèries científiques i tecnologies. Malgrat tot, ha recordat que el Departament d’Educació ha treballat en l’elaboració d’uns itineraris que ofereixen opcions per completar les hores dedicades a les matèries afectades, per tal que no es perdi càrrega horària. És en aquest context que té previst convocar durant la primera quinzena de gener a experts d’aquests àmbits per tal de tractar aquesta qüestió. Això es treballarà també amb les direccions i la inspecció, “per veure com trobar una solució”.
A l’espera de la sentència del Constitucional sobre la llei del 2022 que feia front a les demandes del 25% de castellà
Pel que fa al català, la consellera ha recordat que estan a l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei del 2022 per fer front a les demandes del 25% de castellà a les aules. En tot cas, ha defensat que aquesta norma garanteix que el català segueixi sent llengua vehicular i el castellà també llengua d’aprenentatge. Niubó ha explicat que ara el que s’ha de fer és desplegar aquest règim lingüístic que recull la norma.
“Autocrítica” per la “confusió” generada
La consellera, com ja va fer al Parlament, ha dit que han de fer “autocrítica” sobre el que ha passat els darrers dies amb els canvis al currículum de batxillerat ja que el sistema “necessita estabilitat, confiança i gran consens”. “Aquestes hores de confusió no m’agraden”, ha reconegut, al temps que ha lamentat “el malestar que s’hagi pogut crear”.
Regular l’ús de les pantalles
D’altra banda, Niubó ha afirmat que estan detectant “problemes” per l’ús i abús de les pantalles, per exemple alumnes que arriben a I3 sense parlar i que podria estar relacionat amb l’ús de les pantalles o problemes a l’ESO per un abús de les xarxes socials. També han rebut “queixes” perquè per exemple a secundària es fa servir el telèfon mòbil per alguna activitat quan no seria necessari.
Aquest curs és el primer d’aplicació de la regulació sobre l’ús dels telèfons mòbils, un tema que ha estat “molt ben rebut” per part dels centres i les famílies, segons la consellera.
Malgrat tot, ha afirmat que cal anar més enllà per tal de regular l’ús de les pantalles en el seu conjunt, especialment després que amb la pandèmia es passés “del zero al tot”. Ha afegit que no es tracta d’anar enrere en l’ús d’aquestes tecnologies però sí de posar ordre. Això es farà a través d’una comissió de digitalització que ha de conscienciar sobre els riscos que pot tenir l’abús de pantalles.
Un altre tema que la consellera té sobre la taula és un canvi en el tipus de formació permanent que reben els docents, allunyant-se de les formacions en línia per passar a formacions de centre que estiguin més personalitzades i enfocades a les necessitats i realitats de cada centre. Aquestes formacions hauran de ser presencials, ha dit Niubó.
Per últim, ha dit que es treballa perquè el curs vinent hi hagi un marc normatiu que reguli la modalitat a distància de la Formació Professional per millorar la prestació del servei i determinar els “mínims” que s’han de garantir.
