El 51,8% dels economistes catalans continuen preocupats pel dèficit fiscal: “Es posen pedaços a una situació que no funciona”. Així ho ha dit el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), Carlos Puig de Travy, aquest divendres en la presentació de l’enquesta de la situació a la primavera i ha remarcat que “des de 2011” es repeteix en aquest qüestionari, amb variacions “entre el 40% i el 50%”. Puig ha plantejat “tenir la sobirania de la recaptació i la gestió” i “després pagar pels serveis que fa l’Estat i al fons de solidaritat”. El sondeig del CEC també ha apuntat dos “principals problemes” més, les infraestructures (40,3%) i la situació política (39%). La sequera, que a l’hivern era del 42,7%, passa a preocupar un 15,7%.
El degà del CEC ha criticat que s’estan posant “pedaços” amb “la condonació de deute del Fons de Liquiditat Autonòmic” o en “fer una transferència per compensar el règim comú”. Per això, ha insistit en “una reforma total del sistema actual de règim comú o que s’implanti un sistema més federal”.
D’altra banda, entre les “prioritats” que hauria d’afrontar el nou executiu català, l’enquesta ha revelat que, en matèria de finançament, es faci “una reforma profunda” d’aquesta matèria, ha explicat el director tècnic de la iniciativa, Xavier Segura. També ha destacat “definir i endegar un pla per afrontar la sequera a mig i llarg termini” i un traspàs de Rodalies per solucionar “la problemàtica” a la xarxa viària.
Segura ha precisat que un 42% dels enquestats consideren que l’economia catalana està igual que fa un any, però ha recalcat de “significatiu” que un 36,7% diu que està millor. En aquest sentit, ho ha comparat amb fa tres mesos, quan era del 28,3%. Un 19,2% ha valorat que ara està pitjor, quan a l’hivern era d’un 27,4%.
Per una altra part, Puig ha celebrat que la Comissió Europea no hagi castigat l’Estat per excés de dèficit públic i, a la vegada, ha apuntat que si s’arribés “al 105% a finals d’any serien bones notícies”. Tot i així, ha lamentat que es fixin “límits de deute per igual” i ha exposat que “no té sentit que països que creixen, per exemple, al 5% se’ls imposi el mateix que un altre que decreix”. En aquesta línia, Segura, ha definit “d’inevitable” que tots els països hagin de reduir aquesta xifra i ha recordat que ha de ser “del 60% del PIB”.
Reptes a les demarcacions
El qüestionari també ha traslladat preguntes concretes a les quatre demarcacions. A Girona “la meitat no té una opinió”, ha indicat Segura, sobre possibles polítiques del consistori que afavoreixin “la transició ecosocial i la resiliència al canvi climàtic”, mentre que un 30,5% està en contra. A Lleida, per sobre del 40%, s’ha desmarcat la millora de les condicions per al desenvolupament del sector agroalimentari i la gestió de la immigració. A Tarragona, més del 50% dels economistes han apuntat a la reparació de canonades i de les infraestructures per combatre la sequera. Per últim, a Barcelona l’accés a l’habitatge i la mobilitat han despuntat amb un 66% i un 65,1%, respectivament.
