Dos magistrats del Tribunal Constitucional consideren “desproporcionada” la condemna d’onze anys i mig a la presidenta del Parlament Carme Forcadell, fulminada il·legítimament per l’article 155 de la Constitució.
Els dos jutges del Constitucional ha n considerat que la sentència del procés del Tribunal Supremo es va excedir. Es tracta de Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, que han emès un vot particular discrepant amb la decisió majoritària del ple del Constitucional, de desestimar el recurs de Forcadell contra la condemna.
Xiol i Balaguer no veuen proporcionat haver condemnat per sedició Forcadell pel fet d’haver permès la tramitació, debat i votació de les lleis de desconnexió. Els dos magistrats creuen que Forcadell es va “extralimitar”, però alerten del “devastador efecte descoratjament” que té la pena sobre el dret de representació política. Cal recordar que Forcadell no formava part de l’executiu català, sinó que s’encarregava de moderar els debats que podien tenir lloc a la cambra catalana.
Per a aquests dos magistrats, aquestes actuacions podrien ser considerades “com una desobediència al Tribunal Constitucional” o, fins i tot, “utilitzades per a la subsumpció en el delicte de sedició”, però no per justificar la condemna imposada.La desobediència no comporta penes de presó, de manera que com a màxim Forcadell hauria hagut d’assumir la seva inhabilitació, que va succeir amb l’aplicació del 155.
Els dos magistrats creuen que les actuacions de Forcadell “no resultaven suficients per consumar l’aportació delictiva que s’al·lega concertada amb la resta de condemnats per aquest delicte”. “S’exigia la concurrència del vot majoritari dels membres de la Mesa i del ple del Parlament, aliè al seu control i funcions parlamentàries”, remarquen.
Xiol i Balaguer creuen que no es podia aplicar la prerrogativa d’inviolabilitat a Forcadell, però que calia imposar una pena proporcionada. El vot particular argumenta que no s’ha ponderat prou bé el “superior nivell de protecció contra qualsevol ingerència” que requereix el càrrec de presidenta del Parlament i avisen d’un potencial “efecte descoratjador” en l’exercici del dret de representació política.
Els dos magistrats consideren que va haver-hi “extralimitació” en l’exercici d’aquest dret i “rellevància penal de la conducta de la recurrent” així com “gravetat” dels fets, però que “les sancions han d’adequar-se a la gravetat de les infraccions que es castiguen”.
Sentència desestimatòria
En canvi, la sentència aprovada per la majoria del ple del Constitucional desestima el recurs de Forcadell i destaquen que l’actuació de Forcadell “formava part d’una estratègia concertada” amb la resta de condemnats.
Els magistrats subratllen que l’expresidenta del Parlament va renunciar “a l’exercici de les funcions constitucionals i estatutàries que li són pròpies” i que això fa que les seves decisions no estiguessin protegides per la inviolabilitat parlamentària.
