Dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) han reiterat els dubtes sobre les condemnes de la sentència del procés en el cas del conseller legítim Josep Rull. Els membres del TC Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer han emès un nou vot particular que reitera el que ja van expressar en relació amb Jordi Turull. Els dos magistrats veuen “desproporcionada” la pena i creuen que el delicte de sedició té “indeterminació”. En el text defensen que s’hauria d’haver estimat el recurs de Rull per vulneració del dret a la legalitat sancionadora, en els drets a la llibertat personal, a la llibertat ideològica i de reunió.
En canvi, la sentència subscrita per la majoria del ple del TC desestima el recurs i no veu “efecte descoratjador” en l’exercici de drets fonamentals. La sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez avala la pena de 10 anys i sis mesos de presó i inhabilitació absoluta de Rull per sedició.
“Com a promotor de la sedició, juntament amb altres acusats va convocar massivament els ciutadans perquè el dia assenyalat per al referèndum acudissin a votar en qualsevol col·legi, amb la finalitat d’activar la clàusula d’automaticitat establerta en la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república catalana per determinar la sedició”, diu la sentència.
El TC també creu que la condemna del Tribunal Suprem per sedició “no s’ha apartat dels criteris legals que en el Codi Penal disciplinen la individualització judicial de la pena quan no concorren atenuants ni agreujants”. La sentència nega que hi hagi vaguetat del delicte i desestima les vulneracions de drets.
Vot particular
En canvi, el vot particular veu “fonamentats els dubtes sobre la construcció de la responsabilitat per autoria” que fa la sentència del procés. El vot particular creu que l’autoria de Rull en la sedició es fa a partir de “consideracions normatives alienes a la seva participació directa i singular en els fets declarats sediciosos com és una genèrica posició de garant per formar part del Govern”.
També creu que “són acceptables els dubtes relatius a què els actes del 20 de setembre i 1 d’octubre de 2017 representin actes típics d’alçament públic i tumultuari desenvolupats a partir de conductes de força o vies de fet”. “És laxa la interpretació d’aquests mitjans comissius realitzada per les resolucions judicials impugnades”, sostenen.
D’una banda, creu que el 20-S es desenvolupen en el curs d’una concentració per la qual cosa es troba emparat en el dret de reunió “sense perjudici dels excessos en els quals alguns manifestants poguessin haver incorregut en l’exercici d’aquest dret”. Sobre l’1-O, creuen que els incidents van tenir un “caràcter aïllat” i “no resulta fàcil atribuir a aquesta mobilització ciutadana que va tenir lloc aquell dia amb la finalitat d’exercir un suposat dret a vot elements tumultuaris”.
“La gravetat dels fets enjudiciats no es qüestiona en cap moment”, afirmen, però expressen dubtes sobre el fet que suposessin un risc real per al sistema democràtic i apunten que podrien encaixar en delictes de desordres públics o desobediència.
