La Junta de Personal Docent de Girona assegura que els docents se senten “desprotegits” per la manca d’acció de la Generalitat davant la sentència que imposa un 25% de les classes en castellà. Una de les portaveus de la junta, Glòria Polls, ha afirmat que els equips directius “tenen por” per la judicialització de la docència i temen que algunes de les accions o projectes que facin puguin acabar als tribunals. Les queixes per aquesta inseguretat es concentren en escoles petites de municipis petits i que tenen “una o dues famílies” que reclamen escolaritzar els fills en castellà. Per això demanen que el Govern garanteixi la protecció dels equips docents i “respongui” a les possibles amenaces jurídiques que hi hagi.
Els sindicats de Girona clamen al Departament d’Educació que actuï davant la indefensió que els genera la sentència del Tribunal Suprem sobre l’aplicació del 25% de les classes en castellà. Aquest dimarts la Junta de Personal Docent de Girona, formada pels sindicats més representatius del sector de l’educació, ha anunciat que hi ha molts equips directius de Girona que “tenen por” per si algun dels projectes que fan acaba als tribunals. Per això els sindicats demanen al Govern “que es posi al davant” i garanteixi la protecció als docents.
Una de les portaveus de la junta i també representant d’USTEC a Girona, Glòria Polls, ha demanat que el Departament d’Educació “respongui” a aquest tipus de situacions perquè els docents estan “en el punt de mira”. En aquest sentit, els sindicats també demanen que no es faci “partidisme polític” amb l’educació perquè “els docents també som víctimes del conflicte”.
De fet, la portaveu de l’Intersindical en temes d’educació a les comarques gironines, Núria Pastor, ha afirmat que si bé les escoles son “espais de convivència” la sentència judicial sobre l’escolarització en castellà i el ressò mediàtic “està provocant tensions” en els centres, ja sigui entre el claustre de professors o en la comunitat educativa.
Per això els sindicats demanen a Educació que dissenyi un projecte lingüístic que garanteixi que el català seguirà essent la llengua vehicular a les escoles i doni garanties jurídiques als equips directius en el disseny dels projectes. Una mostra d’aquesta falta de suport que senten els docents és el requeriment que va fer el Departament fa unes setmanes quan va demanar a tots els centres que enviessin totes les programacions que tenien redactades en castellà.
Els membres de la Junta de Personal Docent creuen que es tracta de “documentació interna” que no cal compartir amb cap organització aliena a la direcció del centre i tampoc s’especifica que hagin d’estar escrits en cap altra llengua que la vehicular. Malgrat tot, aquesta petició va generar malestar entre els docents. “Constantment se’ns fiscalitza la feina que fem i això compromet la nostra tasca de docents”, ha lamentat Glòria Polls.
Una de les sortides que veuen els sindicats a aquesta manca de protecció és un pla que inclogui “més recursos” en espais com ara les aules d’acollida. Segons els professors si hi hagués menys alumnes per cada professor, permetria una acollida de més qualitat i una millor integració de l’alumnat.
Escoles petites amb por
La portaveu de l’Intersindical i membre de la Junta de Personal Docent a Girona, Núria Pastor, ha assegurat que la majoria de les escoles que han mostrat la seva preocupació son escoles petites de municipis amb poca població i que hi ha “una o dues famílies” que volen que els seus fills s’escolaritzin en castellà. Ara, temen que utilitzin aquesta sentència per fer el 25% de les hores lectives en castellà.
