El Quart Cinturó segueix dividint la classe política al Vallès, amb propostes que van des de deixar-la com està, morint a Terrassa, fins a ampliar-la fins a Sabadell o fins i tot a Granollers. La seva ombra és allargada, amb una configuració actual en el tram recentment estrenat entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, de tres carrils per sentit, que la majoria de forces veuen desproporcionada i que descarten en una eventual continuïtat, limitant-ho a dos per sentit. Mentre ERC, els comuns i la CUP no volen ni sentir a parlar d’una ampliació, la resta de partits mantenen la necessitat de continuar amb el projecte fins a Sabadell o Granollers, fet que permetria connectar amb la C-60 i tancar el projecte, facilitant la connexió amb Mataró.
El Quart Cinturó ha estat des dels anys 70 del segle passat més que una carretera un motiu de divisió entre territori i administracions. La seva concepció, a les acaballes de la dictadura i amb nomenclatures diferents des de llavors, des de B-40 a Quart Cinturó passant per Ronda Vallès, responia a un volum de creixement de població a la segona corona metropolitana que no s’ha correspost amb al realitat. Aquest és un motiu que moltes forces esgrimeixen com argument per a no donar continuïtat a un projecte que consideren caduc i contrari als principis de respecte per l’entorn.
A dia d’avui, la carretera connecta Abrera amb Terrassa, amb un sistema viari configurat en la major part del seu traçat amb tres carrils per sentit i sota el nom de B-40. Sobre la taula, i d’acord amb el compromís entre ERC i PSC per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat de 2023, la via s’ha de perllongar fins a Sabadell, un fet que deixa la porta oberta a seguir-la fins a Granollers, això sí, amb un plantejament inicial de dos carrils per sentit. Més enllà dels compromisos, els partits tenen posicions ben confrontades.
“No s’ha de fer”. Així de contundent es mostra Jordi Albert, número 11 a les llistes d’ERC el 12-M, que considera que la B-40 ha de morir amb la seva connexió amb l’autopista C-58. L’opció prioritària passa, considera, per reforçar la mobilitat sostenible: “Hi ha alternatives com fomentar l’eix ferroviari i el carril bus segregat per millorar la mobilitat a la zona”, assenyala, remetent-se al carril BRCAT que s’està construint a la N-150 entre Terrassa i Sabadell.
Des de la CUP, Montserrat Vinyets també s’oposa a una via que rememora les expectatives de l’Espanya franquista: “No té cap sentit”, assenyala, tot apuntant que “hauria de tornar al calaix d’on mai s’hauria d’haver tret”. En aquest sentit, tancar la via fins a Granollers, considera, afectaria espais d’alt interès natural i agrari com l’entorn de Gallecs: “Cal tirar endavant projectes com la línia orbital ferroviària, que donaria sortida a les necessitats de mobilitat dels vallesans”.
Els comuns tampoc veuen l’encaix d’una proposta nascuda del “desarrollisme”, en un moment en què es busca moderar el consum energètic i en un entorn que ja no contempla la via en el seu Pla de Mobilitat del Vallès: “És absurd i no duu enlloc”, denuncia l’alcalde del Prat de Llobregat i candidat a les llistes, Lluís Mijoler.
A Sabadell… i a Granollers?
La veu del PSC s’ha fet sentir en els darrers anys per refermar el compromís de fer arribar la via fins a Sabadell, i tampoc s’han amagat de la voluntat de seguir amb la previsió d’estendre-la fins a Granollers. “És un projecte important que genera diferents veus, però s’haurà de consensuar amb el territori i ser valent a l’hora de fer-lo perquè sinó col·lapsarem el país per als ciutadans i les mercaderies”, destaca Alícia Romero, número 2 dels socialistes el 12-M.
En aquest sentit, assegura que cal consens amb l’espai per on s’hauria de definir el traçat, sobretot en el tram que creui Gallecs: “Les infraestructures han de preservar al màxim el medi ambient, hi confiem perquè tenim els millors arquitectes per a desenvolupar projectes com aquest”, afegeix.
Des de Junts, Josep Rull considera que “no té cap sentit” la B-40 entesa com es troba a dia d’avui, morint en una rotonda a Terrassa. Opta perquè la seva ampliació permeti acollir el trànsit diari entre municipis i polígons, deixant el de llarg recorregut per a l’AP-7, però que a la vegada es converteixi en una Ronda Nord en el tram Terrassa-Sabadell per alliberar trànsit del centre de les dues capitals i es derivi aquest a la Ronda Oest sabadellenca.
Sobre la seva ampliació entre Sabadell i Granollers, Rull considera que caldria actualitzat el Pla Territorial Metropolità i veure si es poden aprofitar vies ja existents per ampliar-ne la capacitat, tot per no deixar caure un entorn, el vallesà, que “genera més PIB que tot el territori històric de Biscaia, el més industrialitzat del País Basc”.
El PP també considera “imprescindible” continuar la B-40 des de Terrassa i creuar tot el Vallès, en el seu cas fins a Granollers, per desviar part del trànsit actual d’AP-7 i AP-2. “La seva execució parcial no resoldrà el problema pel qual va ser concebuda, cal concloure-la per facilitar la mobilitat”, assenyala Santi Rodríguez, número 4 dels populars el 12-M.
Ciutadans també defensa que la via continuï fins a Sabadell i arribar a Granollers per eliminar d’una vegada per totes el concepte de radialitat de la mobilitat respecte Barcelona. “És una infraestructura amb un alt valor local i supramunicipal, que beneficiaria veïns i indústries del seu entorn”, justifica la candidata Marina Bravo, donat que garantiria la mobilitat entre territoris sense haver de fer servir vies ja saturades, com l’AP-7.
Per la seva banda, Vox també defensa mantenir el pla dels anys 70 i culminar el Quart Cinturó tal i com es va concebre. “És incomprensible que en aquestes alçades no estigui acabat, que s’estigui parlant de pactes estranys que el govern de Sánchez ha fet amb el Govern separatista de la Generalitat, són improcedents i l’Estat ha de complir amb la seva obligació d’acabar la carretera”, sentencia Andrés Bello, número 7 de les llistes de la formació.
