Les primeres compareixences d’experts per analitzar al Senat la llei d’amnistia als encausats del procés han evidenciat la divisió del món jurídic al voltant de la norma. Així, els catedràtics de Dret Penal de la Universitat Complutense, Enrique Gimbernat, i de la Universitat Autònoma de Madrid, Manuel Cancio, han mostrat posicionaments oposats sobre punts com la constitucionalitat o la justificació de la llei. Aquestes intervencions, celebrades a la comissió Constitucional i de Justícia de la cambra alta a petició del PP i ERC, respectivament, també han mostrat la disparitat de posicions sobre elements com la seva validesa al context internacional o els efectes que tindrà per la seguretat jurídica a l’Estat.
Gimbernat, que ha sigut el primer a intervenir aquest dimecres a la comissió Constitucional i de Justícia, ha començat el seu anàlisi de la llei afirmant amb rotunditat que l’amnistia és clarament inconstitucional. “Correspon al rei exercir el dret de gràcia seguint la llei, i no podrà autoritzar indults generals. D’aquí es deriva la meva opinió”, ha iniciat. En aquest sentit, ha dit que si els indults generals estan prohibits a la Carta Magna, més ho està encara l’amnistia, que té un caràcter més ampli jurídicament.
Gimbernat recorda el veto als indults generals
“L’indult general és una mesura de gràcia més limitada per què suposa que hi ha hagut una sentència condemnatòria, no es pot aplicar mentre s’investiga, no anul·la els antecedents penals ni la responsabilitat civil. Davant d’això, l’amnistia és una mesura de gràcia que perdona els fets condemnats i els que estan en tràmit d’investigació”, ha apuntat.
A ulls de Gimbernat, si bé les constitucions d’altres països occidentals no prohibeixen expressament els indults i les amnisties, en el cas d’Espanya sí que les veta. Així mateix, ha dit que l’amnistia vulnera també el principi d’igualtat, element que, a parer seu, resta més validesa a la norma acordada entre el PSOE i l’independentisme de cara a la investidura de Pedro Sánchez.
Finalment, el catedràtic ha comparat l’amnistia amb la derogació de la norma de “perillositat social” que perseguia l’homosexualitat durant el franquisme. Sobre aquest punt, ha incidit que l’eliminació es va fer perquè els legisladors van considerar que les relacions homosexuals ja no eren delicte, ni ho haurien d’haver sigut mai. “Es va deixar de considerar delicte perquè va canviar l’escala de valors. Aleshores es va dir que el que era delicte s’eliminava perquè mai ho hauria d’haver sigut. Però en aquesta llei d’amnistia es perdonen delictes de terrorisme i malversació que no podem destipificar”, ha remarcat.
Cancio diu que la llei és “perfectament constitucional”
Si bé Gimbernat s’ha mostrat rotund contra l’amnistia, Cancio ha argumentat que la norma és viable i legal. “En abstracte, i sense considerar els seus continguts, és perfectament constitucional”, ha assegurat. “Que l’Estat hagi perdut una mica el control de la situació (judicial) és un dels arguments a considerar per dir que potser és el moment de dir que aquest no va ser el camí en termes penals, i això parla a favor de la conveniència de la llei”, ha afegit.
Segons el catedràtic, un indult general i una amnistia no són comparables. “Els indults generals són d’una matèria completament diferent de l’amnistia”, ha apuntat. Així, ha manifestat que l’indult és una decisió de l’executiu per una persona concreta, mentre que l’amnistia es basa en una “redefinició” que el Parlament pot fer “sobiranament” com fa sempre quan canvia qualsevol regulació. “Que la Constitució prohibeixi els indults generals és irrellevant a efectes de determinar la constitucionalitat d’una amnistia”, ha agregat.
“L’altra qüestió és si és convenient o no (l’amnistia). En termes de prestigi i número, tinc la impressió que la majoria d’autors creu que la llei és constitucional, però molts, potser una majoria, tenen dubtes sobre la seva conveniència”, ha explicat. Tanmateix, ha destacat que els processos judicials posteriors al 2017 presenten elements d’una gran “excepcionalitat” amb “peculiaritats” que es poden arribar a considerar “anomalies” com parlar de terrorisme sense terror a la ciutadania. “És difícilment explicable”, ha asseverat.
“Aquest descarrilament és el que explica que els nostres socis a Alemanya, Escòcia o Bèlgica hagin reaccionat amb incomprensió davant determinats requeriments que els han arribat des d’Espanya”, ha lamentat Cancio. Aquí ha posat d’exemple el judici del procés al Tribunal Suprem i ha preguntat per què l’1-O no es va jutjar als tribunals competents a Barcelona. “Per què l’Audiència Nacional va assumir competències? Molt discutible. Tot va acabar al Tribunal Suprem, fet molt discutible. La cosa normal hauria sigut és que hagués acabat al TSJC, tribunal competent al lloc on es van cometre els delictes en qüestió”, ha agregat.
Pel catedràtic, els processos judicials del procés s’han entestat en la via de la “violència i la rebel·lió” en un context de poca jurisprudència en la matèria i anomalies que segueixen en casos com el de Tsunami Democràtic, aturat als jutjats fins que es va iniciar el debat sobre l’amnistia.
