El Tribunal de Justícia de la Unió Europea examina aquest dimarts les preguntes prejudicials del jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre l’euroordre contra l’expresident Carles Puigdemont en una vista a Luxemburg. Davant la negativa de Bèlgica a extradir encausats pel referèndum de l’1-O, ja que hi veu risc de vulneració de drets fonamentals, Llarena ha traslladat els seus dubtes al TJUE sobre la interpretació que fan els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres. El cas a Luxemburg és una peça important del procés judicial contra Puigdemont i marcarà el futur de la seva extradició, si bé Bèlgica i Itàlia tindran l’última paraula. A més, hi ha altres causes que podrien influir en la situació del líder de JxCat.
La sala gran del TJUE celebrarà una vista dimarts a les nou del matí per analitzar les prejudicials de Llarena i escoltar les parts. S’espera que la Comissió Europea aporti la seva opinió sobre com s’ha d’interpretar la decisió marc que regula el sistema europeu d’extradició pel que fa a l’anàlisi dels drets fonamentals, una de les preguntes principals del jutge Llarena.
A part de la defensa de Puigdemont, de l’Estat espanyol i del belga, Polònia i Romania s’han personat al cas i defensaran la posició espanyola. Tots els estats membre tenen dret a participar en el procediment de les prejudicials si afecten legislació europea del seu interès. Tot i que Itàlia té paralitzat un judici d’extradició contra Puigdemont, no s’ha personat en les prejudicials de Llarena.
El cas Puigdemont
Espanya intenta extradir el president exiliat Carles Puigdemont pel cas de l’1-O des de finals del 2017, quan va marxar a Bèlgica. Després d’un parell d’intents fallits, el Tribunal Suprem va reactivar les euroordres contra ell i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig a la tardor del 2019, un cop ja hi havia sentència contra els seus companys de govern. Les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí van quedar paralitzades després d’ocupar el seu escó com a eurodiputats a principis del 2020.
En canvi, l’exconseller de Cultura Lluís Puig, acusat de malversació i desobediència per l’organització del referèndum, va haver de continuar amb el procés d’extradició. El cas es va acabar el gener del 2021 quan el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les va denegar l’entrega a Espanya perquè veia un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d’innocència.
Les preguntes de Llarena
La sentència de Puig va desencadenar les prejudicials de Llarena, ja que establia un precedent de cara a l’euroordre contra Puigdemont. El magistrat del Suprem va enviar al TJUE fins a set preguntes prejudicials on qüestiona la decisió belga.
Llarena pregunta al TJUE, entre altres coses, si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats i, si fos així, si es pot basar en l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU. “Constitueix aquest informe un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar (…) la denegació de l’entrega?”, pregunta Llarena. En aquest sentit, demana saber quins són els “elements que exigeix el dret de la UE per tal que un estat membre pugui concloure que en l’estat membre d’emissió existeix el risc de violació de drets fonamentals”.
D’altra banda, Llarena vol saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència. Els magistrats belgues retreuen als jutges del Suprem que es declarin competents per jutjar els implicats en el cas de l’1-O sense una base jurídica “explícita”. “Sense un text legal explícit a aquest efecte, el Tribunal Suprem no es pot considerar com l’òrgan judicial establert per la llei”, afirma la sentència belga, insinuant que els magistrats espanyols no interpreten bé les seves pròpies lleis.
Jurisprudència rellevant
Un dels elements centrals de les prejudicials és l’examen dels drets fonamentals que poden fer els jutges per decidir si accepten o no una euroordre. La normativa europea permet aturar una extradició si els drets fonamentals estan en risc, però ho considera una excepció a la confiança habitual entre estats i limita la seva capacitat per qüestionar-se mútuament.
Segons els criteris de la jurisprudència actual, es poden revisar “drets humans absoluts” com el dret a la vida. És a dir, si l’extradit podria patir tortures o un tracte inhumà per les condicions a les presons de l’estat que el reclama. Més recentment, Luxemburg també ha permès als jutges examinar si l’acusat tindrà un judici just en un context de “deficiències sistèmiques” de l’estat de dret corroborades. És el cas de Polònia. Per contra, el TJUE no ha dit encara si aquest examen també es pot fer quan no hi ha un problema sistèmic d’estat de dret. És el que va fer Bèlgica en el cas de Lluís Puig.
El futur de Puigdemont
En cas que el TJUE impedeixi als tribunals belgues denegar l’euroordre per risc de vulneració de dret sense que hi hagi “deficiències sistèmiques” demostrables a Espanya, es reduiria el marge de maniobra per rebutjar l’euroordre contra Puigdemont. El mateix passaria si Luxemburg no permet qüestionar la competència del Suprem.
Ara bé, Bèlgica encara no s’ha pronunciat sobre el delicte de sedició (Puig només tenia malversació i desobediència), així que la decisió última sobre l’extradició de Puigdemont per aquest crim estarà en mans dels tribunals belgues, igualment.Per tant, la justícia belga es podria negar a entregar a Puigdemont per sedició -com va fer Alemanya amb la rebel·lió-, però optar per l’extradició per malversació. Fa gairebé tres anys, Llarena va retirar l’euroordre precisament per això. És una incògnita si es conformaria amb jutjar el president exiliat només per malversació renunciant a la sedició, la qual cosa generaria una contradicció amb la condemna de l’1-O.
Pendent del cas de la immunitat
La decisió sobre les prejudicials podria arribar en els pròxims mesos, com a molt aviat just abans de l’estiu, ja que primer s’ha de pronunciar l’Advocat General del TJUE. Tot i això, el procediment d’extradició no es reactivaria a Bèlgica ni a Itàlia quan hi hagi sentència.
“El procediment en curs a Bèlgica està suspès a l’espera de la decisió final sobre la immunitat parlamentària del senyor Carles Puigdemont”, asseguren fonts de la fiscalia belga. El president legítim, Comín i Ponsatí van interposar una demanda al tribunal de primera instància de Luxemburg, el Tribunal General de la UE, en considerar que l’aixecament de la protecció europarlamentària es va fer de forma “irregular”.
Segons el ministeri fiscal belga, el judici per l’extradició no es farà fins que es resolgui de forma definitiva aquesta demanda, per la qual encara no hi ha vista programada. A més, es podria recórrer eventualment al TJUE. Tampoc Itàlia farà cap pas fins que Luxemburg es pronunciï de forma “irrevocable” sobre la immunitat, va dir el tribunal de Sàsser, que també té entre mans l’extradició després de la detenció a Sardenya el setembre del 2021.
