El d’enguany serà el desè discurs de Nadal del rei Felip VI d’ençà de la seva proclamació, una intervenció que és el principal altaveu anual d’un monarca amb unes atribucions constitucionalment limitades. Amb una duració que ronda els deu minuts, el cap de l’Estat repassa d’any en any els grans temes de l’agenda política i social amb reflexions genèriques, tot i que algunes vegades hi intercala també missatges sobre les polèmiques que afecten la seva família, principalment el rei emèrit Joan Carles I. De fet, la corrupció i la polarització que afecten la política espanyola han anat robant protagonisme a Catalunya en un discurs amb una audiència a la baixa que va marcar rècords amb la pandèmia o durant els moments clau del procés l’any 2017.
El 2014 primer discurs del rei Felip, proclamat sis mesos abans, va marcar una certa continuïtat amb els del seu pare, que havia abdicat enmig de diverses polèmiques que havien desacreditat la Casa Reial. Com ell, va llançar abundants apel·lacions a la constitució i a la unió entre espanyols, però hi va afegir apel·lacions directes a Catalunya i a la corrupció, assumptes que Joan Carles tractava amb eufemismes. Una altra novetat del primer discurs del nou monarca va ser la decisió d’acabar felicitant per Nadal en euskera, català, gallec i castellà.
Pel que fa al contingut, la primera al·locució nadalenca del nou rei va tenir diverses mencions al procés independentista. Així, va avisar que el problema d’encaix de Catalunya no es resoldria amb una “ruptura emocional o sentimental” i va demanar un esforç col·lectiu per unir als ciutadans en un projecte comú que generés “il·lusió i confiança”. “Milions d’espanyols porten, portem, a Catalunya al cor”, va manifestar. En un moment en què els focus d’atenció estaven també posats en els escàndols de corrupció que esquitxaven a la seva germana Cristina, el rei va optar per dir de manera genèrica que la corrupció s’havia d’erradicar “d’arrel i sense contemplacions”.
L’any següent, el 2015, el rei va mantenir les mencions a Catalunya. En aquell moment, va avisar que la “ruptura” de la llei i la “imposició” d’un projecte “d’uns sobre la voluntat de la resta d’espanyols” només portaria “a la decadència, l’empobriment i l’aïllament”. Així mateix, va prometre que a l’Espanya constitucional hi caben “tots els sentiments i sensibilitats”, però va demanar novament un esforç per reforçar la “cohesió nacional”.
El 2016, poques setmanes abans que Carles Puigdemont fos investit president i l’independentisme entrés en fase d’acceleració, Felip VI va avisar de nou que vulnerar les normes portaria “tensions i enfrontaments estèrils” i “empobriment moral i material”. En aquest sentit, va reclamar “construir i no destruir” en un temps pensat per “obrir-se al món” posant l’accent en allò que uneix dins de la “la diversitat”. “Que ningú agiti vells rancors o obri ferides tancades”, va agregar en un moment polític molt marcat també per dificultats de governabilitat que travessava en aquell moment l’Estat.
El 2017 el discurs va tenir lloc en un moment polític particularment delicat marcat pel referèndum de l’1-O, la declaració unilateral d’independència, l’aplicació de l’article 155 i la detenció o fugida de tot el govern de Carles Puigdemont. A més, es va produir només uns dies després de les eleccions del 21-D, on Ciutadans va quedar en primera posició, però que van acabar conduint a un nou govern independentista de Junts i ERC. Davant d’aquest panorama, el rei va demanar al sobiranisme que apostés per la “convivència, la serenitat, l’estabilitat i el respecte mutu” i va reivindicar Espanya com una “democràcia madura” on tothom podia defensar les seves idees lliurement.
En aquell moment clau del seu regnat, el monarca va abordar l’assumpte català sense metàfores i va començar el seu discurs constatant que el 2017 havia estat un any “difícil” per a la “vida en comú” dels espanyols, un any marcat, va admetre, per la situació a Catalunya. Així mateix, va ressaltar que el conflicte també havia servit per comprovar “el compromís molt sentit, ferm i sincer dels espanyols amb l’Espanya democràtica”.
Els discursos del 2018 i el 2020 van constatar l’estancament de la situació a Catalunya en un escenari marcat per l’arrest dels líders de l’1-O i l’exili de Carles Puigdemont a Waterloo. Malgrat això, el rei va començar a rebaixar el to de les mencions a Catalunya en les seves intervencions nadalenques, on a poc a poc van guanyar espai altres assumptes de la política espanyola. De fet, ja el 2018 van desaparèixer les mencions directes i es va insistir en la idea de la “convivència” mentre es parlava d’altres assumptes, com les dificultats dels joves o la demanda d’una igualtat real entre dones i homes.
En el cas del 2019, va suposar un parèntesi en la gradual pèrdua de protagonisme de Catalunya en els discursos reials. Això es va deure, en gran manera, a la sentència del judici del procés, que s’havia donat a conèixer aquell mes d’octubre generant una onada de protestes i aldarulls per les condemnes a Oriol Junqueras, els ‘Jordis’ o la presidenta del Parlament Carme Forcadell, entre d’altres. En aquest panorama, el rei va instar els ciutadans a mantenir la “unitat” i “l’entesa” al voltant dels “valors democràtics” en un discurs on va admetre que la situació a Catalunya era de nou una de les “preocupacions serioses” de la societat.
Indults, corrupció i pandèmia
Després d’aquell nou pic d’atenció, Catalunya ha anat perdent presència als discursos del rei, marcats en els anys posteriors per altres temes, com la pandèmia, la situació política espanyola o la guerra d’Ucraïna. El 2020, de fet, el tema més rellevant del discurs ja va ser un altre: les acusacions de corrupció sobre el seu pare. De fet, el monarca va remarcar que els principis “morals i ètics” que els ciutadans reclamaven estan “per sobre de qualsevol consideració de la naturalesa que sigui, fins i tot de les personals i familiars”.
Un any més tard, i ja en ple confinament, el cap de l’Estat va centrar-se en la constitució i la Covid-19, línia que es va seguir els anys posteriors amb afegits sobre la defensa de les institucions (2022) o el deure dels polítics d’evitar el “germen de la discòrdia” (2023). De fet, l’any passat el discurs es va analitzar tenint en compte la situació de bloqueig al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), context en què el rei va apel·lar a la “responsabilitat” de les institucions de l’Estat tot demanant que se situïn “en el lloc que constitucionalment els correspon”. “Fora de la Constitució no hi ha una Espanya en pau i llibertat”, va alertar.
Audiències a la baixa
Tradicionalment, les audiències dels discursos del rei han sigut més baixes a Catalunya que a la resta de l’Estat. Tot i això, aquesta tradició també ha anat perdent pistonada al conjunt d’Espanya. De fet, si l’any 1992 l’emissió va reunir 9,9 milions d’espectadors (un 92,1% de quota sumant totes les cadenes que emetien el discurs), deu anys després la xifra de televidents havia retrocedit fins als 8,1 milions de persones (85,2%, segons la consultora Barlovento).
En el cas dels discursos del rei Felip VI, han anat perdent força al conjunt de l’Estat, tot i que amb bastant disparitat segons l’any. Així, el primer discurs del nou monarca va ser un dels més vistos (8,2 milions d’espectadors i una quota del 73,4% a tot l’Estat) mentre que l’any passat va reunir sis milions d’espectadors i un índex d’audiència del 64,6%.
