Quatre exmembres de la Sindicatura de Comptes han estat cobrant milers d’euros cada any en triennis d’aquest ens fiscalitzador del sector públic de la Generalitat quan ja no hi treballaven. Segons una petició de transparència feta per l’ARA, l’exsíndic Agustí Colom –proposat per ICV-EUiA el 2004– ha percebut 150.142 euros per aquest concepte des que va cessar del càrrec el 2011; l’exsíndica Montserrat de Vehí –proposada per CiU el 2001– 108.913 euros des que va plegar el 2007; la secretària general de l’organisme del 2004 al 2011, Montserrat Vendrell, 52.355 euros, i l’exsíndic major Joan Colom –proposat pel PSC el 2004– n’ha percebut 27.411. En total, la Sindicatura ha abonat 338.822 euros a síndics que ja no hi treballaven.
Segons la mateixa Sindicatura, això passa per l’antiguitat que com a funcionaris de carrera van generar durant el seu mandat i en virtut d’una reforma legal de l’any 2004 del govern tripartit. La Sindicatura s’empara en aquesta llei perquè els síndics que abans de ser nomenats eren funcionaris d’altres administracions cobrin triennis especials. És a dir, els mateixos que cobren els funcionaris del Parlament i que en el cas dels síndics són aproximadament deu vegades superiors als triennis ordinaris que es paguen a les administracions de la Generalitat i l’Estat. Així, mentre que un funcionari de la Generalitat o de l’Estat acumula (en el nivell més alt) 47,67 euros més al mes cada tres anys, els triennis dels síndics equivalen a un 5% de la seva retribució i suposen al voltant de 500 euros més al mes cada tres anys.
Aquesta diferència entre l’import dels triennis explica per què aquests quatre exmembres de la Sindicatura, que van acumular sis i set anys treballats en aquest ens, o sigui, dos triennis, han guanyat al voltant d’uns 14.000 euros l’any des que van deixar el càrrec fins a la seva jubilació. Uns beneficis que han obtingut pel fet de ser funcionaris i haver estat nomenats síndics pel Parlament, sense necessitat d’haver superat les oposicions específiques que sí que han passat la resta de membres del personal de la Sindicatura. Actualment només percep aquesta paga Agustí Colom, perquè la resta ja s’han jubilat. Montserrat de Vehí la va percebre del 2007 al 2016; Montserrat Vendrell del 2011 al 2018, i Joan Colom del 2011 al 2013. A la pràctica, és com un sou permanent després de ser cessats tot i que la Sindicatura estableix que els exsíndics no reben cap indemnització quan marxen.
Compatibilitat amb càrrecs
Cobrar aquestes quantitats amb triennis no és incompatible amb ocupar altres càrrecs públics. Després de tornar a ingressar com a funcionaris de carrera, dos exsíndics també han tingut altres responsabilitats polítiques mentre els percebien. Agustí Colom, professor de la Universitat de Barcelona, va ser regidor de Barcelona en Comú amb l’alcaldessa Ada Colau el 2015, i De Vehí, que és funcionària de l’Estat, va ser la directora de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya del 2011 al 2015 durant els governs d’Artur Mas. No és estrany que un alt càrrec que és funcionari també cobri per l’antiguitat mentre presta serveis especials, però és excepcional que ho faci per aquestes quantitats i que quan torna a la seva administració d’origen li pagui una entitat en què ja no treballa, com és el cas de la Sindicatura. Cobrar un 5% més de la retribució cada tres anys és especialment beneficiós quan es tracta de salaris alts. En el cas d’un síndic de comptes és un sou d’uns 120.000 euros anuals, superior al d’un conseller de la Generalitat, i al qual se sumen els triennis que generen al preu que marca la llei de la Sindicatura.
Per exemple: segons la informació facilitada per l’organisme, el fins ara síndic major Jaume Amat –que va prendre possessió a proposta de CiU el 2007– percebia 8.585 euros al mes de retribucions bàsiques i complementàries, i 2.375 euros mensuals només per triennis generats a la Sindicatura, mentre que pels triennis acumulats en altres administracions durant la resta de la seva vida laboral cobrava 315 euros al mes. En total, mensualment percebia uns 11.000 euros, sumats a un complement de representativitat de 917 euros per ser síndic major. Jordi Pons, també funcionari i fins ara síndic a proposta d’ERC des del 2007, percebia 8.585 euros al mes de retribució bàsica i complementària, 2.243 euros mensuals de triennis generats a la Sindicatura i 180 euros de triennis generats durant la resta de la seva vida laboral en altres administracions. Tant Amat com Pons han renunciat ara a sol·licitar aquests triennis al valor que marcava la Sindicatura quan s’han reincorporat a la seva plaça de funcionari d’origen, ja que tot just han estat renovats aquest febrer amb les designacions que s’han fet recentment al Parlament arran de l’acord entre ERC, JxCat i el PSC.
Justificació de la Sindicatura
La norma general de la funció pública diu que quan un funcionari ocupa el lloc d’un alt càrrec i està en serveis especials segueix sumant triennis que se li han de reconèixer quan torna a la seva administració d’origen, que és qui els hi ha de pagar. En el cas dels exsíndics, però, no és l’administració d’origen on treballen la que els dona aquestes quantitats, sinó que ho ha assumit l’administració on han prestat serveis especials, la mateixa Sindicatura, amb la qual no conserven cap relació laboral.
Segons la Sindicatura, “d’acord amb la jurisprudència, els triennis meritats a la Sindicatura de Comptes per part d’un funcionari en serveis especials per ser membre d’aquesta institució també s’han d’integrar en el conjunt dels seus drets econòmics”. “Tenen dret a continuar percebent triennis quan cessen del càrrec. Correspondrà pagar-los a l’administració on el funcionari estigui en serveis actius. Quan aquesta administració no se’n pugui fer càrrec per causa legal, correspondrà a la Sindicatura fer-se càrrec del pagament d’aquests triennis”, afirma la Sindicatura.
Dietes de desplaçament tot i tenir cotxe oficial
D’altra banda, el mateix diari explica que els últims tres presidents del Parlament han cobrat dietes de desplaçament tot i tenir a disposició el cotxe oficial cada dia. L’actual presidenta, Laura Borràs, des de l’inici de la legislatura ha fet 235 viatges amb el cotxe del Parlament i ha cobrat 1.414 euros mensuals en dietes, el preu que es paga pels diputats que viuen a Barcelona. Ara bé, segons fonts de Presidència, Borràs va comunicar el mateix mes de gener que hi renuncia perquè ja té el cotxe oficial. Les mateixes fonts expliquen que ha pres la decisió un cop ha constatat que els grups, malgrat que s’havien compromès a arribar a un acord per reformar el sou a finals del 2021, encara no han tancat cap pacte i tot continua igual. Borràs és la primera presidenta que pren aquesta decisió. Els anteriors presidents de la cambra van disposar tota la legislatura de cotxe oficial i van percebre alhora les dietes per desplaçaments que cobren tots els diputats.
Segons les dades del Parlament, la vicepresidenta primera Alba Vergés (ERC), que té el cotxe oficial a disposició “majoritàriament” tot el dia, ha fet 103 viatges a càrrec del Parlament i ha cobrat alhora 1.414 euros mensuals. La mateixa quantitat que la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp (PSC), tot i que només ha fet ús del cotxe oficial 33 cops, així com el secretari quart, Ruben Wagensberg (ERC), que també percebent 1.414 euros mensuals ha utilitzat el vehicle 8 cops per actes de mesa o per traslladar-se a l’aeroport. Pel que fa a la secretària segona de la mesa, Aurora Madaula (JxCat), percep 1.839 euros al mes –cobra més perquè és de la corona de fora de Barcelona– i ha fet servir el cotxe oficial 39 vegades. Ferran Pedret (PSC), amb 1.414 euros al mes de dietes, l’ha utilitzat dos cops. L’únic que no ha fet ús del cotxe oficial és Pau Juvillà (CUP).
L’anterior president de la cambra, Roger Torrent, va disposar de cotxe oficial tota la legislatura, amb uns 300 viatges anuals segons el Parlament, i igualment va cobrar 2.154 euros al mes en dietes per desplaçament. Carme Forcadell, amb la mateixa estimació de viatges que Torrent amb el cotxe del Parlament, va percebre alhora 2.006 euros al mes per dietes de desplaçament.
