El Tribunal Suprem ha confirmat l’acord de la Junta Electoral Central (JEC), de 25 de febrer de 2021, que va considerar raonable i proporcional la decisió de Twitter de limitar el compte de Vox després de la publicació d’un tuit on, segons la xarxa social, s’incitava a l’odi. Vox va publicar al seu compte, dies abans de l’inici de la campanya electoral al Parlament de Catalunya, convocades per al 14 de febrer de 2021, un tuit vinculant els magrebins amb la delinqüència. Twitter va comunicar a Vox que limitava el seu compte durant vuit dies, des del 28 de gener a les 13.10 hores fins al 4 de febrer a les 13.13 hores, coincidint cinc dies amb part de la campanya electoral, en entendre que havia trencat les regles de la xarxa social.
El tuit dels ultradretans deia: “Suposen aproximadament un 0,2% i són responsables del 93% de les denúncies. La majoria són procedents del Magreb. És la Catalunya que estan deixant la unànime indolència i complicitat amb la delinqüència importada. Només queda Vox! #StopIslamització”. Twitter va considerar que aquestes paraules vulneren la normativa de la xarxa, que impedeix amenaçar, assetjar o fomentar la violència contra altres persones per motius de la seva raça, origen ètnic, nacionalitat, orientació sexual, gènere, identitat de gènere, religió, edat, discapacitat o malaltia.
Durant el període amb el compte limitat Vox va poder interactuar amb els altres usuaris a través de missatges directes des del seu compte i les seves publicacions anteriors podien ser consultades per la resta dels usuaris. El Suprem destaca que la relació de Twitter i Vox està subjecta al dret privat i regida per unes clàusules “que Vox ara reputa abusives i unilaterals però que va acceptar en obrir el seu compte”. Afegeix que aquestes clàusules no poden ser anul·lades per la JEC ni pel tribunal i que, en tractar-se d’una relació contractual privada, si s’hagués produït fora del període electoral, el desacord sobre la limitació litigiosa s’hauria dirimit davant de la jurisdicció civil.
La sentència indica que el que justifica la intervenció de l’administració electoral és que aquesta limitació es produeix en període electoral i afecta una candidatura. Com que es tracta d’un conflicte entre particulars, la Junta Electoral Central podria haver-se inhibit, però va entendre que li competia intervenir i exercir la seva potestat genèrica de vetllar perquè el procés electoral es desenvolupés d’acord amb els principis de transparència i objectivitat i igualtat. La sala considera que la JEC va exercir prudencialment les seves potestats d’ordenació del procés electoral, fent un judici de raonabilitat i de proporcionalitat, cosa que no impedia a l’usuari demandar Twitter a la jurisdicció civil.
Sobre el judici de raonabilitat, afirma que és conforme a dret ja que en publicar-se el tuit en període electoral i la limitació afectava part dels dies de campanya, “la intervenció de l’administració electoral s’ha cenyit a constatar que hi ha un contracte que vincula les dues parts, que en aquest contracte la prestadora del servei es reserva la possibilitat de limitar un compte si l’usuari incorre en actuacions que prohibeix en virtut del que s’ha acordat i que aquesta limitació respon a una finalitat legítima, que en aquest cas seria evitar l’anomenat discurs de l’odi, cosa que està emparada per la normativa i jurisprudència que cita”.
Conclou que hi ha aquest pacte, que respon a un fi legítim i que no s’ha fet una aplicació irracional, parcial ni discriminatòria respecte d’altres tuits electorals, amb el resultat de perjudicar una candidatura en benefici d’altres. També considera ajustat a dret el judici de proporcionalitat realitzat per la JEC, tot i que apunta que es podrien haver valorat dos aspectes més, que es compensen per ser contraposats. A favor de Vox, assenyala que la limitació del compte es va acordar per Twitter sense escoltar aquest partit polític sobre la inexistència d’intencionalitat incitadora a l’odi, omissió que entén rellevant en tractar-se d’un tuit publicat en un procés electoral marcat per la fugacitat dels terminis. En contra, constata que Vox va reaccionar el dia que expiraven els efectes de la limitació, per la qual cosa entén que poc mal li va poder causar a la campanya electoral si no va reaccionar en temps instant de la JEC almenys una mesura cautelar.
Com a conseqüència, la sala desestima la demanda de Vox i del seu llavors candidat a la presidència de la Generalitat, Ignacio Garriga, en aquesta sentència en què deixa constància de “l’insatisfactori que, tant en allò procedimental com en allò material, és l’escàs tractament legal d’aquest poder censor que es reserven contractualment les xarxes socials, erigides avui dia en mitjans de difusió massiva de tota mena de continguts, també polítics, amb un poder i una influència manifestos en temps electorals. I insatisfactòria és també per la seva escassetat la regulació de la potestat de control atribuïda a l’administració electoral”.
