La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, té nous problemes a banda de la sequera. Tres entitats animalistes, el Partit Animalista (Pacma), Lex Anima i la Fundació Altarriba han denunciat davant la Fiscalia de Medi Ambient la consellera, així com a la directora d’Ecosistemes Forestals i Gestió del medi del mateix Departament, Anna Sanitjas, per l’ús de fosfur d’alumini en carreteres per controlar la superpoblació de conills. Les entitats les denuncien per un delicte contra el Medi Ambient, tot assenyalant en la mateixa querella les incongruències del Departament a l’hora de gestionar les “preteses plagues d’animals”.
Les tres entitats animalistes alerten que el fosfur d’alumini és una substància “altament tòxica i perillosa per a qualsevol ésser viu”, alhora que un “verí no selectiu que pot produir la mort d’animals i persones”. En la denúncia, afirmen que Jordà i Sanitjas “han ordenat el vessament del verí sabent que no és selectiu i que implica la destrucció en massa d’altres animals als caus o a les zones de reg i agrícoles, fins i tot espècies protegides”.
La querella exposa que des del novembre del 2022 el Departament ha anunciat “l’existència de fins a 7 preteses plagues d’animals” a Catalunya, concretament senglars, llúdrigues, cérvols, peixos d’espècies invasores, conills i cabres. En aquesta línia, i centrant-se en les mesures adoptades per controlar la plaga de conills, les entitats critiquen que el Departament concedeix i manté llicències a granges de cria intensiva de conills amb fins cinegètics, però que, a la vegada, ha autoritzat el vessament del “verí” a 300 punts de la carretera LV-7041 de Soses a Malcoreig per controlar la suposada plaga.
Aquest fet ha suposat la creació de Meses de Gestió del Medi Ambient per prendre decisions sobre la fauna de cada demarcació. Tanmateix, segons denuncien les entitats, aquestes taules han “vetat” l’assistència d’advocats, de veterinaris i de científics, i “únicament” s’ha acceptat la d’associacions de caçadors relacionades amb associacions agrícoles, “sector en què el partit polític que representen” Jordà i Sanitjas “té un ampli número de votants adeptes”, exposen. A més, sostenen que en aquestes meses es “promulguen, sense base científica o legal”, les diferents “plagues d’animals” en funció dels “interessos cinegètics que van sorgint”. La denúncia relaciona aquesta afirmació amb pagaments a associacions de caçadors per matar senglars.
Una altra incongruència assenyalada per les entitats en la denúincia, referent al cas concret de la plaga de conills, és que hi ha fins a 11 “granges cinegètiques” on es crien animals engabiats per deixar-los anar a vedats de caça, i a les quals les denunciades “han estat concedint i renovant autoritzacions“. També exposen que entre els anys 2021 i 2022 es van alliberar amb autorització més de 15.000 conills arreu de Catalunya, a la vegada que entre els anys 2020 i 2022 s’autoritzava la caça de 21.881 guilles, “depredador natural del conill”.
Les entitats critiquen a la denúncia que “les decisions preses per les denunciades amb l’expressa intenció de fer prevaldre els interessos econòmics del sector cinegètic” ha “provocat” una “alteració” de l’ecosistema “incidint directament en l’increment de la població de conills en algunes àrees”.
